Més de 5.000 peces del patrimoni etnològic del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta estan afectades per una proliferació de fongs detectada a la sala de reserva etnològica del centre. La contaminació, causada per l’augment de la pluja i la humitat relativa associats al canvi climàtic, ha obligat el museu a posar en marxa un pla d’actuació d’abast inèdit per preservar una de les col·leccions més importants de l’etnologia al sud de Catalunya.

Un tractament de dos anys per salvar les peces

A principis de 2026 es van iniciar les primeres mesures per frenar la propagació dels fongs. El protocol va arrencar amb analítiques per identificar la tipologia dels microorganismes i va continuar amb una desinfecció massiva de l’espai mitjançant la tècnica de nebulització. Posteriorment, es va aplicar polvorització directa sobre les peces afectades.

La fase més laboriosa, però, és la que ve. Maria Torta, restauradora de béns patrimonials que lidera l’equip de restauració, ha precisat que la neteja peça per peça per eliminar l’espora inclourà el control i el registre de cada objecte amb anotació d’incidències. Aquest procés durarà almenys dos anys. Torta ha subratllat que «cada vegada és més complicat controlar els paràmetres climàtics, la humitat relativa, la temperatura», un repte que, en el seu parer, obliga a replantejar la manera com els museus gestionen la conservació preventiva.

La directora del museu, Elena Fabra, ha posat el focus en la vulnerabilitat dels materials de la sala afectada. «Els materials són justament els més sensibles als canvis de temperatura i humitat i als canvis de les condicions climàtiques dels últims anys», ha afirmat Fabra, tot emfatitzant que la natura orgànica i diversa dels objectes etnològics els exposa de forma particular als efectes de les oscil·lacions climàtiques.

Millores estructurals i plans de conservació preventiva

Per evitar que la situació es repeteixi, el museu instal·larà un sistema de ventilació i renovació d’aire a la sala de reserva etnològica i també a les sales d’arqueologia i de natura, adaptant així les tres grans àrees de reserva als impactes del canvi climàtic. L’objectiu és estabilitzar les condicions ambientals i reduir la vulnerabilitat de les col·leccions.

Paral·lelament, Maria Torta proposa elaborar plans de conservació preventiva que incorporin previsions i estudis meteorològics per «crear sistemes més acotats i més específics en les problemàtiques». La restauradora considera que la meteorologia ha de ser un element central en la planificació futura de la custòdia del patrimoni museístic.

Cultura i l’Ajuntament d’Amposta, implicats en el finançament

L’actuació compta amb el suport de dues administracions. El Departament de Cultura de la Generalitat ha aportat els recursos econòmics necessaris per tirar endavant el tractament, mentre que l’Ajuntament d’Amposta ha contribuït amb recursos humans a través dels plans d’ocupació. La implicació conjunta de les dues institucions subratlla la rellevància patrimonial d’un fons que, en conjunt, supera els 35.000 objectes i que constitueix un referent cultural de primer ordre per a les Terres de l’Ebre.