Les parets principals de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Roquetes es van aixecar l’any 1823, convertint-se des dels seus inicis en molt més que un temple religiós. L’edifici va ser el primer espai de reunió dels veïns de Roquetes i va jugar un paper decisiu en el procés de segregació municipal respecte a Tortosa, tal com ha explicat l’historiador local Tomàs Barceló Roig.

Els primers temps del temple van ser austeros. Quan Manuel Domènec es va instal·lar a la parròquia el novembre de 1824 per convertir-se en el primer capellà resident, l’edifici comptava únicament amb quatre parets i poca cosa més. Calia temps i recursos per culminar una obra que havia de marcar la identitat del poble.

La volta del presbiteri i la consolidació del temple

El procés constructiu va avançar a poc a poc al llarg del segle XIX. L’any 1850, la parròquia va contractar Josep Batet per aixecar la volta del presbiteri, un dels elements arquitectònics clau que dotava el temple d’una presència definitiva. No és casualitat que fos precisament el 1850 l’any en què Roquetes es va segregar formalment de Tortosa i va constituir el seu propi ajuntament, amb l’església com a testimoni i referent col·lectiu d’aquella emancipació municipal.

L’edifici, de traça neoclàssica, amb una nau, capelles laterals intercomunicades i una cúpula sobre el creuer, havia anat guanyant protagonisme al llarg de dècades fins a consolidar-se com el cor simbòlic i espiritual del municipi del Baix Ebre.

L’altar de la Immaculada, un segle de devoció mariana

Un dels espais més significatius de l’interior de l’església és l’altar de la Mare de Déu de la Immaculada. Va ser inaugurat l’any 1954 en commemoració del centenari del dogma de la Immaculada, declarat per Lleó IX l’any 1854. La devoció a aquesta advocació mariana a Roquetes, però, té arrels anteriors. L’any 1909, els jesuïtes havien regalat a la parròquia la primera imatge de la Immaculada. Gairebé mig segle després, el 1958, es va adquirir l’actual figura al taller Claudio Rius, la que presideix avui l’altar.

Un nou conjunt escultòric a la porta del temple

El desembre de 2025, l’església va estrenar un nou element patrimonial. L’escultor roquetenc Joaquim Chavarria Climent va inaugurar un conjunt escultòric a la porta del temple, afegint una nova capa artística a un edifici que acumula dos segles d’història.

Les campanes, veus de la comunitat

Des de la renovació de 1997, el campanar de Sant Antoni acull quatre campanes amb noms propis. Cadascuna té la seva identitat:

  • Antònia Victòria
  • Gregoria Josefina
  • Gloria in excelcis Deo
  • Sant Josep

Dos-cents anys després de la construcció de les seves primeres parets, l’església de Sant Antoni de Pàdua continua sent un dels referents indiscutibles de la vida religiosa, cultural i identitària de Roquetes, un testimoni de pedra que ha acompanyat el municipi des dels seus orígens fins als nostres dies.