El Baix Ebre i el Montsià van encapçalar el 2024 el rànquing català de taxa de migració neta, amb 24 i 23 persones per cada mil habitants respectivament, molt per damunt de la mitjana catalana. Les dades consoliden les Terres de l’Ebre com el territori de Catalunya amb una atracció poblacional més intensa en termes relatius.

El motor d’aquest creixement va ser la immigració externa. El Baix Ebre va registrar una taxa de migració externa de 17,1 per mil habitants, mentre que el Montsià va assolir el 18,5. Ambdues xifres subratllen el pes decisiu dels fluxos internacionals a l’hora d’explicar el dinamisme demogràfic de la regió.

El saldo migratori arriba al nivell més alt des de 2008

El conjunt de les Terres de l’Ebre va tancar el 2024 amb un saldo migratori de 4.076 persones, la xifra més elevada des de l’any 2008. Un resultat que trenca amb anys de comportaments més moderats i que reflecteix una tendència d’arrelament progressiu de població nouvinguda al territori.

Del total de persones que es van establir a la comarca procedents de l’estranger, que van ser 6.214, la majoria tenien origen africà, americà o europeu comunitari. El detall per procedència és el següent

  • Àfrica, amb 2.189 persones
  • Amèrica, amb 1.630 persones
  • Unió Europea, amb 1.160 persones

Quant als fluxos migratoris interns, el saldo amb la resta de Catalunya va ser positiu en 725 persones, mentre que el saldo amb la resta de l’Estat espanyol va resultar negatiu en 170 persones.

Tortosa, Amposta i la Ràpita, els municipis amb més nouvinguts

Tortosa va ser el municipi que va rebre més persones per immigració externa durant el 2024, amb 1.374 arribades, seguida d’Amposta amb 846 i la Ràpita amb 590. En termes de guany net de població, el mateix ordre es repeteix amb matisos, ja que Tortosa va sumar 838 habitants, la Ràpita en va guanyar 520 i Amposta va créixer en 496 persones.

Aquests números confirmen que la capital del Baix Ebre i els principals nuclis del Montsià actuen com a punts de referència per a la població que arriba a les Terres de l’Ebre, tant des de l’estranger com des d’altres parts de Catalunya, consolidant un cicle de creixement demogràfic que no es veia amb tanta intensitat des d’abans de la crisi econòmica de fa més d’una dècada.