La Via Verda de la Val de Zafán ha assolit gairebé 160 quilòmetres de recorregut després que la Diputació de Tarragona inaugurés dissabte 3 de maig de 2026 el nou tram de 27,3 quilòmetres entre Roquetes i la Ràpita, consolidant-la com la segona via verda més llarga de la península Ibèrica, només per darrere de la Via Verda d’Ojos Negros, que arriba als 167,7 quilòmetres.
L’acte d’inauguració va aplegar prop de 400 persones que van recórrer el traçat des de quatre punts de partida, Roquetes, Tortosa, Amposta i la Ràpita, amb una concentració central a la Torre de la Carrova, a Amposta. La jornada va tenir un caràcter participatiu i va posar en relleu el potencial cicloturístic d’una infraestructura que connecta l’interior muntanyós dels Ports amb el delta de l’Ebre i el litoral.
Sis milions d’euros i un pont verd sobre l’AP-7
El nou tram ha tingut un pressupost de 6,3 milions d’euros, dels quals cinc provenen dels fons europeus Next Generation, emmarcats dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. L’actuació ha inclòs la construcció d’un pont verd de 90 metres que permet superar l’AP-7 i la C-12, un dels elements tècnics més destacats de l’ampliació. La finalització global de les obres està prevista per al 30 de juny de 2026, quan també s’espera completar el tram entre Alcanyís i Samper de Calanda per culminar la recuperació íntegra de l’antic traçat ferroviari com a via cicloturística.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va valorar positivament la posada en servei del nou tram.
“Ens connecta de nord a sud, uneix muntanya i mar i també els parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre” — Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona
L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va anunciar que el consistori treballa per connectar el recorregut de la via verda amb la façana fluvial de la ciutat.
“Un element de dinamització, de turisme sostenible, de salut i d’oportunitats” — Mar Lleixà, alcaldessa de Tortosa
La coordinació entre administracions, l’assignatura pendent
Malgrat l’abast del projecte, la Via Verda de la Val de Zafán travessa diversos territoris i administracions des d’Aragó fins a Catalunya, i la gestió continua sent fragmentada. Les institucions catalanes i aragoneses treballen de manera independent tant en la promoció turística com en la captació de fons europeus. Diverses trobades celebrades en els darrers anys no han aconseguit articular una estratègia de gestió conjunta.
Aquesta manca de coordinació limita la visibilitat global del recorregut i en redueix la competitivitat en el mercat del cicloturisme europeu, un segment en creixement en el qual la via té potencial per posicionar-se com un recurs de primer ordre. La promoció conjunta i l’establiment d’un marc compartit entre totes les administracions implicades continua sent el repte principal d’una infraestructura que, en termes de longitud i valor paisatgístic, ja figura entre les més destacades de la península.
