Les Terres de l’Ebre han travessat el llindar simbòlic del 20% de població estrangera l’any 2025, una xifra que les converteix en el tercer territori amb més immigració de Catalunya, només per darrere de les comarques gironines i de Ponent, i molt per sobre tant de la mitjana catalana (18,74%) com de l’espanyola (~14%). En cinc anys, el territori ha guanyat prop de 9.000 residents estrangers nets, ha vist com el col·lectiu marroquí superava els 10.500 habitants, ha experimentat el sorpasso històric dels llatinoamericans com a comunitat de creixement més ràpid, i ha entrat de ple en el debat polític nacional sobre acollida, ocupacions i convivència. Aquest reportatge ofereix una radiografia detallada de l’onada migratòria que està reconfigurant el sud de Catalunya entre 2020 i 2025 a partir de dades d’Idescat, INE, l’Observatori del Treball, els consells comarcals i la xarxa d’entitats locals d’acollida.
La fotografia demogràfica i el sorpasso del llindar del 20%
A 1 de gener de 2025, segons el Cens de població de l’Idescat, 39.654 dels 190.648 residents de les Terres de l’Ebre tenien nacionalitat estrangera, el 20,80% del total. La xifra contrasta amb els aproximadament 30.700 estrangers que s’hi comptabilitzaven el 2020 (16,7%), un increment net de prop del 29% en cinc anys. El 2024, l’Idescat ja certificava que el Baix Ebre (taxa de migració neta del 23,9‰) i el Montsià (23,0‰) eren les dues primeres comarques de Catalunya en migració neta total relativa: l’Ebre absorbeix migrants a un ritme més intens que cap altre territori català.
| Comarca | Estrangers 2020 | Estrangers 2024 | Estrangers 2025 | % 2025 |
|---|---|---|---|---|
| Baix Ebre | ~13.300 | 16.475 | 17.752 | ~21% |
| Montsià | ~12.000 | 14.498 | 15.655 | ~22% |
| Ribera d’Ebre | ~3.500 | 4.123 | 4.415 | ~19% |
| Terra Alta | ~1.500 | 1.755 | 1.832 | ~16% |
| Total Ebre | ~30.700 | 36.851 | 39.654 | 20,80% |
Els increments més recents són d’una intensitat creixent: +6,13% el 2024 i +7,61% el 2025. La distribució és desigualment urbana, Tortosa concentra el 21% de tots els estrangers ebrencs (8.540 persones), Amposta el 13% i la Ràpita el 8%, però no exclusivament. Els municipis amb major proporció d’estrangers no són les capitals: el Perelló (29,08%) i Ulldecona (28,88%) lideren el rànquing, seguits de Gandesa (25,93%), l’Ampolla (25,75%), l’Ametlla de Mar (24,53%) i l’Aldea (23,85%). En canvi, Sant Jaume d’Enveja (11,39%) i Deltebre (12,76%), de tradició arrossera però població més arrelada, tenen els percentatges més baixos del territori. El balanç vegetatiu ebrenc és negatiu des del 1986: el creixement poblacional s’explica al 100% per migració.
Marroc, Romania i el desembarcament colombià
La piràmide d’origens manté un esquelet històric clar però muta a gran velocitat. Els marroquins, 10.592 persones el 2025 (26,71% dels estrangers ebrencs), són el col·lectiu més nombrós i el que més creix en xifres absolutes (+1.174 en un any). Romania, amb 7.755 persones (19,56%), manté la segona posició però en lleuger retrocés, a tot Catalunya el saldo migratori romanès va ser negatiu el 2024 (-1.213), vinculat a la crisi del clúster del moble de la Sénia, que durant la bombolla immobiliària va arribar a tenir prop de 2.000 treballadors romanesos i que avui n’ha vist marxar la meitat.
El sorpasso silenciós és el dels colombians, ja la quarta comunitat (2.119 persones, +23% en un any), reflex d’un canvi d’onada migratòria que a tot Catalunya ja ha desbancat Romania com a segona nacionalitat. Els pakistanesos (2.400, +11% anual) consoliden la tercera posició i tenen un pes desproporcionat a Tortosa, on representen l’11,3% de tots els nascuts a l’estranger, més que els romanesos a la capital ebrenca. Tanquen el rànquing els britànics (1.532, en lleugera caiguda post-Brexit, concentrats al Perelló, l’Ampolla i el rural de la Ribera d’Ebre) i els ucraïnesos (~900), que el 2024 van ser fugaçment la primera nacionalitat de la Terra Alta, cas únic a Catalunya, per l’efecte refugiat post-invasió russa, però que el 2025 ja han cedit el lideratge als romanesos.
La distribució per comarques és reveladora: el Marroc lidera al Baix Ebre i la Ribera d’Ebre; el Montsià és l’única comarca ebrenca on Romania està en primera posició, seguida del Marroc i Colòmbia; i la Terra Alta, amb només 1.832 estrangers, però on la comunitat romanesa pesa el 49% del total, combina romanesos, ucraïnesos, pakistanesos i colombians en una de les barreges més atípiques del país.
L’agricultura ebrenca no funciona sense mà d’obra estrangera
L’estructura econòmica del territori explica gran part dels fluxos. Les Terres de l’Ebre concentren pràcticament tota la producció catalana de cítrics (9.000 hectàrees, ~195.000 tones anuals de mandarines i taronges, sobretot a Alcanar i Ulldecona), són la principal zona oleícola de Catalunya (DOP Oli Terra Alta), produeixen tot l’arròs del país via la DOP Arròs del Delta de l’Ebre, amb les cooperatives Càmara Arrossera del Montsià (3.000 socis a Amposta) i Arrossaires del Delta de l’Ebre (Deltebre), i una vinya potent (DO Terra Alta, ~36,5 milions de quilos el 2020). La indústria agroalimentària va créixer un 4,1% el 2023 i representa un 40,8% de l’economia ebrenca, més del doble que la mitjana catalana.
La campanya cítrica, la més llarga de Catalunya, nou mesos de setembre a maig, mobilitza al voltant de 10.000 temporers cada any, segons dades del Govern, entre cull, magatzems i expedició. El gruix és magrebí, amb presència creixent de subsaharians i, els darrers anys, colombians arribats per contractació en origen (455 contractes autoritzats el 2025 a Lleida, tots colombians, segons les organitzacions agràries). La verema de la Terra Alta n’aplega uns 400 segons les borses de treball del consell comarcal i Unió de Pagesos. El conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya, bloquejat des del desembre del 2020, manté el salari de recollida al voltant de 7,02 €/hora bruts. UGT denuncia descomptes de fins al 25% del sou per allotjament i dietes, així com l’existència de “contractes en gris” (hores reals superiors a les declarades), mentre Unió de Pagesos defensa que aquestes pràctiques afecten menys de l’1% del sector. A diferència del Segrià, on els assentaments precaris són notoris, a l’Ebre no hi ha barraquisme massiu documentat, però sí pisos sobreocupats i cotxes utilitzats com a dormitori durant la campanya cítrica a Alcanar i Ulldecona. El 2020, els consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià van habilitar l’alberg dels Josepets de les Cases d’Alcanar (60 places) per aïllar temporers contagiats de covid.
Pel que fa al mercat laboral global, la demarcació tarragonina va tancar el 2024 amb una taxa d’atur del 12,67%, la més alta de Catalunya però amb una caiguda de 2,21 punts. La Ribera d’Ebre presenta el grau de temporalitat més alt del país (14,9% el desembre de 2024), reflex directe del cicle agrari, i la Terra Alta perd afiliats interanualment, símptoma d’un buidament demogràfic estructural que ni la immigració acaba de revertir. La DANA de novembre de 2024 (438 mm de pluja a Mas de Barberans) i la sequera prèvia han colpejat fortament olivar i cítrics, amb pèrdues del 70% i 40% respectivament en algunes campanyes, i poden tensar la demanda de mà d’obra els pròxims anys.
La integració avança a dos ritmes desiguals
A les escoles ebrenques hi van 27.532 alumnes el curs 2024-25, amb una concentració de fills de famílies migrades especialment alta al nucli antic de Tortosa, escoles de la Mercè, Remolins, Sant Jaume, Centre-Nucli Antic i Rastre, i en centres del Montsià com el Sagrat Cor d’Amposta. El Síndic de Greuges va certificar el 2025 que la segregació escolar de l’alumnat estranger ha caigut un 25% a Catalunya en sis cursos, però el nucli antic tortosí va ser inclòs el 2024 al programa “Barris amb futur” de la Generalitat, juntament amb el barri de la Vila d’Amposta, precisament per indicadors de segregació residencial i escolar persistents en una àrea que aplega uns 8.000 habitants i el 22% de la població del municipi.
Els serveis de Primera Acollida regulats per la Llei 10/2010 funcionen al Consell Comarcal del Baix Ebre, al del Montsià i a l’Ajuntament d’Amposta, mentre Tortosa manté servei municipal propi. Ofereixen els tres mòduls preceptius (90 hores de català, 90 de castellà, formació laboral i jurídica) i emeten el Certificat d’Acollida necessari per arrelaments i renovacions. El Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre (presidit per Sisco Lahosa) va inscriure 559 alumnes el primer trimestre del curs 2024-25 i en va oferir prop de 600 places en 28 cursos de tots els nivells per al segon trimestre, amb seus a Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre. La premsa lingüística catalana ha destacat el cas ebrenc com a “fortí del català” malgrat la pressió migratòria, gràcies al model demogràfic i econòmic territorial.
L’ecosistema d’entitats privades és sòlid però amb recursos limitats. Destaquen tres pilars:
- Atzavara-arrels (Tortosa, fundada el 2000), seu al Casal Cívic de Ferreries, que aquest 2025 ha celebrat 25 anys i opera com a Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme; treballa amb infants, joves i dones del Marroc, Gàmbia, Senegal i Pakistan.
- Càritas Diocesana de Tortosa (director Dídac Rodríguez), amb programes d’acollida, l’empresa d’inserció ECOSOL i col·laboració amb les monges de Santa Clara per a la Casa d’Acollida de Transeünts.
- Creu Roja Tortosa i Amposta, que va atendre 26.432 ucraïnesos a tot Catalunya i va estrenar noves instal·lacions a Amposta el maig de 2026 per reforçar acollida i alfabetització en castellà.
L’habitatge és el front més sensible. El barri del Castell i Remolins concentren l’estoc més degradat de Tortosa, amb pisos sobreocupats i ocupacions denunciades per Junts (Meritxell Roigé) i el govern d’Adam Tomàs a Amposta, que ha anunciat expedients per desallotjar pisos ocupats. El preu mitjà del pis a Tortosa era de 77.712 € (930 €/m²) i el lloguer mig de 409 €/mes el 2023, xifres baixes en termes catalans però que es mouen a l’alça i tensionen el mercat per a temporers i nouvinguts.
Quan la immigració irromp al debat polític local
El relat polític ebrenc ha mutat ràpidament. A Tortosa, governada des del juny de 2023 pel pacte tripartit Movem-PSC, ERC i CUP amb Jordi Jordan d’alcalde i amb el relleu compromès de Mar Lleixà (ERC) des del gener de 2026, la població immigrada va entrar de ple a l’agenda el juny de 2024, quan la portaveu de Junts Meritxell Roigé va denunciar al ple ordinari que la població havia crescut en més de 2.000 persones en vuit mesos,”el 95% dels quals immigrants”, i va atribuir-ho a un “efecte crida” pel relaxament dels requisits d’empadronament. El govern la va acusar d’haver “traspassat línies roges i adoptat el discurs de l’extrema dreta” i va aclarir que el creixement net real era de 729 persones. El ple va aprovar l’abril de 2026 una moció de Movem-PSC contra la discriminació racial (a favor: tripartit i Junts; abstenció: CUP) i va rebutjar mocions de Junts contra ocupacions.
A Amposta, on Adam Tomàs (ERC) manté la majoria absoluta des del 2015, l’alcalde, que va ser director dels Serveis Territorials d’Acció Social a l’Ebre entre 2007 i 2011, ha protagonitzat un gir discursiu nacional reclamant una cimera d’alcaldes catalans sobre immigració i pronunciant frases que han marcat el debat: “A Amposta tinc 1.400 persones d’origen marroquí, i 1.390 s’aixequen cada matí per treballar i portar els fills a l’escola. Però n’hi ha deu o quinze que destrossen la pau social, i aquests no els vull al meu municipi”. La línia “ordre i deures” trenca amb el discurs d’acollida tradicional d’ERC i ha estat saludada per sectors de la dreta.
L’extrema dreta, sense regidors als consistoris ebrencs, ha desplegat estratègia. Vox, encapçalat a Tortosa per Montserrat Montanuy, va treure el 3,51% el 2023 i va arribar al 6,56% a les autonòmiques del 12 de maig de 2024; el secretari general Ignacio Garriga va visitar Tortosa per parlar d'”immigració massiva” i citar la ciutat entre les que “més violacions” havien registrat l’any anterior. Aliança Catalana, que va entrar al Parlament el maig de 2024 amb dos diputats, té la seva escola de formació a Tortosa i ja ha presentat candidats per al 2027: Eduard Rel (exviceprimer secretari del PSC tortosí, anunciat l’abril de 2026) a Tortosa amb el lema “ja n’hi ha prou de deixadesa, recuperar l’ordre, la seguretat i el respecte” i Èric Esteban (exregidor de Junts) a Amposta. La criminalitat oficial, però, contradiu el relat: a Tortosa va caure un 4,3% el 2024 (de 2.019 a 1.933 fets) i a Amposta un 5,7% (de 1.343 a 1.267), amb els robatoris amb força a domicilis caient un 33% a la capital ebrenca.
L’ombra més llarga és la de l’explosió de la casa okupa de Montecarlo, a Alcanar, en realitat ocorreguda la nit del 16 al 17 d’agost de 2017 (no 2021) i lligada a la cèl·lula gihadista que executaria les Rambles i Cambrils, amb l’imam Abdelbaki Es Satty al capdavant. Els testimonis veïnals recollits per la premsa local, “quan veus que en una casa entra gent, malpenses”, deia el president de la comunitat Josep Fibla, exemplifiquen com l’episodi continua condicionant la percepció de la comunitat magrebí gairebé una dècada després, amb una psicologia col·lectiva que entitats com Atzavara-arrels intenten contrarestar amb cursa antiracista, Voluntariat per la Llengua i diàleg interreligiós.
El sud de Catalunya, laboratori d’una nova cohesió
Les xifres expliquen una història nítida: les Terres de l’Ebre no creixerien sense immigració, el saldo vegetatiu és negatiu des de fa quatre dècades, l’agricultura ebrenca no es mantindria sense els 10.000 temporers anuals del Marroc, Romania i, ara, Colòmbia, i el dinamisme econòmic del Baix Ebre i el Montsià té com a motor demogràfic la migració neta més alta de tot Catalunya. Aquest és el primer fet rellevant que cap discurs polític pot eludir.
El segon és que la velocitat del canvi, del 16,7% el 2020 al 20,80% el 2025, amb un punt percentual l’any, ha superat la capacitat dels serveis d’acollida, l’oferta d’habitatge digne i, potser, el ritme d’adaptació cultural del territori, i alimenta tensions que ja s’han traduït en mocions de ple, candidatures d’extrema dreta i un realineament discursiu d’ERC a Amposta. La paradoxa és que la cohesió social mesurable, segregació escolar a la baixa, criminalitat a la baixa, inscripcions a cursos de català a l’alça, tasca sostinguda d’Atzavara-arrels, Càritas i Creu Roja, funciona millor del que indica el termòmetre polític.
El tercer fet, més estructural, és que el sorpasso colombià sobre el romanès, ja consumat a Catalunya i imminent al territori, redibuixa el mapa migratori cap a una comunitat hispanoparlant, femenina (a l’Ebre les americanes superen els americans, 2.728 vs 1.953) i amb accés ràpid a la nacionalitat espanyola. Aquesta nova onada exigirà polítiques d’acollida diferents de les pensades per als magrebins dels anys 90 o els romanesos del sector del moble: més centrades en cures, sanitat, serveis i regularització administrativa que no pas en alfabetització o construcció. Si l’Ebre vol evitar els errors documentats al Segrià amb els temporers o a Ripoll amb la fractura simbòlica, haurà de fer en cinc anys el que altres territoris no han sabut fer en vint: convertir la dada freda del 20% en un projecte compartit de país.
