La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert 35 nous expedients sancionadors a empreses elèctriques arran de l’apagada del 28 d’abril del 2025, que se sumen als 20 ja oberts anteriorment. La mesura situa Iberdrola com la companyia més afectada, amb 19 dels nous expedients, 18 per infraccions greus i un per infraccions molt greus vinculat a les centrals nuclears d’Almaraz i Trillo. Endesa n’acumula 12, tots per infraccions greus, mentre que Totalenergies, Engie Cartagena i Contourglobal La Rioja en reben un cadascuna.

A les Terres de l’Ebre, l’Associació Nuclear Ascó – Vandellòs ha rebut un expedient sancionador per infraccions greus relacionades amb possibles errors de manteniment, d’acord amb la llei del sector elèctric. Red Eléctrica, en canvi, no ha rebut cap expedient en aquesta nova tanda malgrat que l’operador havia apuntat a l’incompliment de les centrals de generació a l’hora de controlar la tensió.

666 milions d’euros pel reforç del sistema des de l’apagada

L’operador del sistema elèctric ha quantificat en 666 milions d’euros el cost de l’operació reforçada que s’aplica des del dia de l’apagada. Aquesta xifra equival a uns 4 cèntims diaris per a cada consumidor de tarifa regulada amb un consum mensual de 300 quilowatts per hora, una despesa addicional que reflecteix l’abast de les mesures adoptades per garantir l’estabilitat de la xarxa.

Nous magatzems de residus nuclears a Ascó i Vandellòs, llestos el 2027

Paral·lelament a la polèmica de l’apagada, les centrals nuclears de les Terres de l’Ebre avancen en la construcció de noves infraestructures per gestionar els residus radioactius. Durant l’any vinent finalitzaran les obres dels dos Almacenes Temporales Individualizados (ATI) previstos a Ascó i a Vandellòs, amb l’entrada en funcionament prevista per al 2027 en tots dos casos.

A Vandellòs II, la construcció del primer ATI respon a una necessitat urgent. La piscina de la central s’aproxima al límit de la seva capacitat i la nova infraestructura és imprescindible per alleujar-la. Ascó, per la seva banda, ja disposa d’un ATI operatiu des del 2013 basat en plataformes d’emmagatzematge a l’aire lliure, i el nou dipòsit amplia la capacitat existent. Els contenidors els fabrica l’empresa Equipos Nucleares (ENSA), amb seu a Maliaño, i consisteixen en una càpsula d’acer inoxidable recoberta de formigó especial dissenyat per resistir impactes de míssils.

Els residus d’alta activitat romandran en aquests magatzems fins a la creació d’un Almacén Geológico Profundo (AGP), previst per al 2073, que constituirà el destí final del combustible gastat. Mentrestant, Vandellòs I té pendent una altra infraestructura per acollir quatre contenidors de residus radioactius que des del 1989 romanen a França en règim d’arrendament.

Els alcaldes pressionen per la pròrroga i recorden el pes econòmic de les nuclears

Els tres reactors de les Terres de l’Ebre generen el 58,8% de l’energia produïda a Catalunya, una dada que els alcaldes d’Ascó i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant esgrimeixen per defensar la pròrroga de les centrals. Prop de 3.000 llocs de treball depenen directa o indirectament de l’activitat nuclear a la zona, i els tributs que paguen les nuclears representen el 90% del pressupost municipal d’Ascó.

Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, no amaga la seva posició davant la possible extensió d’Almaraz.

“Una prórroga de Almaraz nos daría aire. Dependemos mucho de esta energía” — Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha d’emetre el seu informe al maig sobre la continuïtat d’Almaraz I, prevista per tancar el novembre del 2027, i d’Almaraz II, amb data de tancament fixada per a l’octubre del 2028. Les empreses propietàries han sol·licitat una pròrroga fins al 2030. L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, reclama coherència en el pes de l’informe del CSN.

“Es importante que si el ‘no’ del Consejo es vinculante, el ‘sí’ también lo sea” — Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar el febrer passat, amb el suport unànime de tots els grups polítics, una moció favorable a la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears del territori. La coincidència entre els expedients sancionadors oberts per l’apagada i el debat sobre el futur de les instal·lacions nuclears situa les Terres de l’Ebre en el centre del mapa energètic català en un moment especialment sensible.