A la Serra d’Almos, un petit municipi del Baix Ebre, l’escola Josep Riba porta des del desembre sense director o directora. No és un càrrec de luxe ni una formalitat burocràtica. És la peça que sosté el dia a dia d’un centre: les decisions pedagògiques, la gestió econòmica, els tràmits administratius, la coordinació del personal docent. Sense ningú al timó, tot això queda en mans de ningú, o pitjor, repartit a corre cuita entre qui pot i vol fer més del que li toca.

El sindicat USTEC ha denunciat públicament la situació i ha posat nom al problema. Des de desembre, el Departament d’Educació no ha fet cap substitució per cobrir la vacant de direcció de l’escola. Mesos. No dies, no setmanes. Mesos en què l’escola ha funcionat amb disfuncions greus i una comunitat educativa que ha hagut d’aguantar com podia.

Quan el silenci del Departament té conseqüències reals

L’impacte no és abstracte. Les tasques que normalment recauen sobre la direcció, des de la gestió del pressupost fins a la coordinació pedagògica o la resolució de conflictes de personal, han quedat desateses o mitjanament resoltes. I en una escola petita, qualsevol escletxa es nota de seguida. No hi ha marge per absorbir el caos que genera una estructura incompleta durant tant de temps.

El malestar ha crescut entre les famílies. Algunes han expressat la intenció de portar els seus fills a altres centres, una decisió comprensible però que, en una escola rural amb pocs alumnes, pot ser directament letal per a la seva supervivència. Perquè en un municipi petit, perdre tres o quatre famílies no és una estadística. És una amenaça existencial per al centre.

L’escola rural, entre els discursos i la realitat

La consellera Esther Niubó ha parlat en més d’una ocasió del compromís del Departament amb l’escola rural. Paraules boniques, declaracions d’intencions, compromisos públics. USTEC recorda, però, que convertir les paraules en fets és precisament el que no s’ha fet a la Serra d’Almos. I quan la contradicció entre el discurs institucional i la realitat sobre el terreny és tan evident, la credibilitat de les promeses queda tocada.

El sindicat no descobreix res de nou quan assenyala el desinterès crònic del Departament envers les escoles rurals. La manca de recursos, la dificultat per cobrir places, la invisibilitat administrativa d’aquests centres petits és una queixa que es repeteix curs rere curs. Però que un centre estigui mesos sense direcció i ningú hagi mogut fitxa és d’una gravetat que va més enllà de la negligència ordinària.

Una qüestió de drets, no de nostàlgia rural

USTEC és clar en el seu missatge. L’escola rural no és un sentiment ni un actiu turístic per a brochures institucionals. És un dret i un servei essencial per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Per a les famílies que viuen a la Serra d’Almos, tenir una escola digna i funcional no és un privilegi. És el que els permet quedar-se on viuen sense renunciar a res.

El sindicat exigeix una solució immediata. No una promesa, no un estudi, no una reunió de seguiment. Una solució. Cobrir la vacant i garantir que l’escola pugui funcionar amb normalitat. Si el Departament no és capaç de respondre a una situació tan concreta i tan urgent, la pregunta que queda a l’aire és incòmoda. De quants centres rurals més haurem de parlar en els mateixos termes abans que algú a Barcelona decideixi que la cosa va de debò.