L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert un concurs per trobar promotors disposats a construir 783 habitatges públics en 59 solars de 40 municipis catalans. De tots ells, cinc es troben a les Terres de l’Ebre, on el concurs preveu aixecar un total de 146 habitatges a la Sénia, Xerta, Amposta, Alcanar i Móra la Nova. Es tracta de la primera vegada que la Generalitat licita construcció en solars que no són de la seva titularitat, un pas que suposa un canvi de model en la política d’habitatge públic del país.

La iniciativa s’emmarca dins del Pla 50.000, el programa de l’executiu català per impulsar 50.000 habitatges protegits, majoritàriament de lloguer, fins al 2030. El concurs afecta 59 terrenys repartits a 40 municipis, en la seva gran majoria de menys de 20 habitatges, destinats a la construcció per part de promotors locals, cooperatives i comunitats de veïns.

Tres orígens per als solars

Dels 59 solars, 38 van ser cedits pels ajuntaments en la primera convocatòria de la reserva de solars. Aquests consistoris no compten amb els mitjans tècnics necessaris per convocar ells mateixos els concursos, de manera que van encarregar la tasca a la Generalitat mitjançant convenis que actuen com a marc jurídic perquè l’administració catalana els liciti individualment. Els altres 21 solars provenen de titularitat pública directa: 16 pertanyen a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i cinc al Patrimoni de la Generalitat. En conjunt, els 38 solars cedits per ajuntaments sumen un potencial de 526 habitatges, els 16 d’Incasòl en generen 201 i els cinc de Patrimoni n’aporten 56.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va signar convenis amb alguns dels ajuntaments cedents de solars en el mes de març, en un acte que va marcar el primer cop que el Govern licitava construcció en terrenys que no són de la seva titularitat. La Generalitat ha optat per licitar cada solar de manera individual en lloc d’agrupar-los en grans paquets, una fórmula que permet adaptar millor cada promoció a les necessitats del municipi i facilita la participació de promotors interessats en projectes més petits.

Cinc municipis ebrencs, 146 habitatges en joc

A les Terres de l’Ebre, el concurs afecta cinc municipis amb perfils i titularitats diverses. Móra la Nova concentra el major pes territorial de la convocatòria a la demarcació, amb set solars d’Incasòl que sumen 88 habitatges. Alcanar hi participa amb un solar també d’Incasòl de 18 habitatges, i la Sénia ho fa amb un solar de 17 habitatges cedit per l’ajuntament. Amposta aporta un solar d’Incasòl de 8 habitatges, i Xerta hi entra amb un solar de titularitat de la Generalitat amb capacitat per a 15 habitatges.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat el procediment que se seguirà un cop un promotor mostri interès per un solar concret.

“Si passat aquest temps no es presenten més promotors, es farà una adjudicació directa.” — Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Concretament, quan un promotor manifesti interès s’obrirà un període d’un mes perquè puguin presentar-se altres candidats. Si en finalitzar el termini no n’hi ha cap més, el solar s’adjudicarà directament al primer interessat.

L’autopromoció, nova via per a famílies

La Generalitat ha introduït la novetat de l’autopromoció per als solars amb una menor capacitat d’habitatges. Hi ha 11 solars amb capacitat per a menys de 10 habitatges, i la mesura permet que famílies que es posin d’acord presentin una oferta conjunta per ser adjudicatàries del solar, construir els habitatges a través d’una constructora i qualificar-los de forma permanent com a habitatges de protecció oficial. La durada de l’adjudicació s’estén fins als 75 anys.

La consellera Paneque ha reconegut que “havíem de trobar una fórmula prou flexible per mobilitzar-los perquè és evident que una promoció d’aquestes dimensions té menys atractiu a l’hora de construir-la”. La convocatòria representa, doncs, una aposta per la descentralització de la política d’habitatge i per la implicació dels territoris amb menys pressió del mercat però amb necessitats reals de parc residencial assequible, com és el cas de les comarques ebrenques.