A l’Ametlla de Mar, aquest divendres es vota una moció de censura que pot canviar el govern municipal. Eva del Amo, alcaldessa de Junts, serà substituïda per Jordi Gaseni d’ERC si prospera el suport de PSC i Entesa per la Cala. Però del Amo no marxa en silenci.

Una moció que, segons l’alcaldessa, no tenia cap urgència real

Del Amo ha qualificat la moció d’«injustificada» i ho argumenta amb una lògica difícil d’ignorar: l’ajuntament tenia pressupostos aprovats, els projectes avançaven i no hi havia cap paràlisi institucional real. Governar en minoria no és el mateix que no poder governar. La moció es va formalitzar en menys de 24 hores quan encara faltaven 17 dies per complir el termini de l’acord de govern vigent. Precipitació o teatre? Ella ho té clar.

L’alcaldessa va més lluny i afirma que la decisió portava gairebé un any cuinant-se, però que es va executar sense voluntat de diàleg. Això, en política local, no és un detall menor. Significa que la negociació mai va ser l’objectiu real.

Els números que el govern sortint posa damunt la taula

Junts reivindica una gestió que, en termes econòmics, té arguments sòlids. El deute municipal ha passat de 22,6 a 13,4 milions d’euros. S’han recuperat 6,9 milions d’euros de deute pendent de legislatures anteriors gràcies a un acord amb la promotora Marina Sant Jordi SA, diners que es convertiran en inversions reals per al municipi. I s’han executat més de 3,1 milions en actuacions concretes: millora de xarxes d’aigua, una escola de música per valor d’1,2 milions, sostenibilitat energètica i renovació de camins.

Són xifres que costen d’ignorar si es vol fer un balanç honest del mandat. No és retòrica electoral, és el que queda escrit als comptes municipals. Una altra cosa és si la gent de l’Ametlla percep aquests canvis al carrer, que és sempre on es guanyen o es perden les batailles de la gestió local.

El projecte dels 300 milions, el gran interrogant

Hi ha un element en joc que va molt més enllà de les disputes entre partits. El govern sortint treballa en la implantació d’una indústria neta amb una inversió de 300 milions d’euros i la creació de 300 llocs de treball. El projecte és en fase avançada. El nou executiu que lideri Gaseni haurà de decidir si el continua, el modifica o el deixa morir. Per a un municipi com l’Ametlla, amb l’economia vinculada al mar i al turisme, 300 llocs de treball industrial no és una xifra qualsevol.

Aquí és on la moció deixa de ser un afer intern de partits i es converteix en una qüestió que afecta directament les famílies del municipi. Qui guanya el sillón no és important. Què passa amb aquest projecte, sí.

Les crítiques creuades i el regidor de la Fuente al centre del debat

Del Amo apunta directament al regidor del PSC, de la Fuente, i assegura que ha perdut la confiança de diversos col·laboradors del govern. Una acusació que, si és certa, retorça els arguments de la moció, perquè un dels fonaments formals és precisament la manca de confiança institucional. Del Amo denuncia que les crítiques sobre l’assessor de l’alcaldia mai van constar per escrit ni van generar cap objecció formal. Paraula contra paraula, com tantes vegades en política municipal.

Sigui com sigui, divendres hi ha votació. I l’Ametlla de Mar tindrà un nou govern, o el mateix amb la legitimitat desgastada. El que queda clar és que aquesta moció no ha estat un procés net, i els veïns ho saben llegir tan bé com qualsevol periodista.