Si tens el cotxe i circuleu per les carreteres de les Terres de l’Ebre, potser t’interessa saber que aquesta demarcació, juntament amb Tarragona, lidera un rànquing que no convida precisament a l’orgull. Entre 2023 i 2025, el 41,1% de les multes de trànsit imposades a la zona han quedat impagades voluntàriament, superant el mig milió d’expedients acumulats. No és un problema menor, ni puntual.

Un problema que no és nou, però que creix

A tot Catalunya, el 36,4% de les 4,3 milions de multes tramitades acaben sense cobrar-se per la via voluntària, i passen directament a l’Agència Tributària de Catalunya perquè faci la feina bruta. Però la nostra demarcació va clarament per sobre de la mitjana. Barcelona registra un 37% d’impagos, Girona un 34,3%, i Lleida és la comarca més cumplidora amb un 29,6%. Nosaltres, al capdamunt. La pregunta és òbvia: per què?

No hi ha una resposta única. Durant el 2025 es van registrar 1,46 milions d’expedients sancionadors a Catalunya, un 8,1% més que l’any anterior, cosa que confirma que el problema no s’està resolent sinó tot el contrari. Més multes, més impagos, més feina per a la hisenda pública i menys diners que arriben on haurien d’arribar.

El factor dels conductors estrangers

Hi ha un element que explica una part important del problema i que afecta especialment zones amb trànsit turístic o de pas com el Delta, les Corberes o les rutes cap al Port de l’Alfàs. Els conductors estrangers acumulen un 63,8% de multes impagades el 2025, gairebé el doble que els residents a Espanya, que se situen al 34%. Qui ha creuat mai el pont de l’Amposta o ha circulat per la N-340 sap perfectament de quin tipus de trànsit parlem.

Trànsit té un sistema per intentar recuperar aquests imports: envia la notificació de la sanció en la llengua del país del conductor infractor. Funciona fins a un cert punt, perquè els resultats mostren xifres de recuperació destacables sense necessitat de recórrer a procediments executius complexos. Però és evident que no és suficient per tancar la bretxa. Un conductor que torna a Alemanya o als Països Baixos amb una multa catalana al tirador de la guantera té moltes probabilitats de no pagar-la mai.

Què vol dir tot això per als ebrencs

Podria semblar que aquest és un problema abstracte, de paper i estadística. Però no ho és. Cada multa impagada és un ingrés que l’administració no cobra i que teòricament hauria de finançar serveis públics, manteniment de vies o seguretat viària. A més, genera una sensació d’impunitat que no ajuda: si saps que un de cada tres conductors no paga, la percepció del risc real de ser sancionat canvia.

Per als veïns que sí paguen, i que ho fan en termini per aprofitar el descompte del 50%, la situació té un punt d’ironia amarga. El sistema penalitza els cumplidors amb la mateixa intensitat amb què no aconsegueix penalitzar els que s’escapen. I mentre el nombre d’expedients no para de créixer any rere any, la capacitat real de cobrar-los segueix sent l’assignatura pendent del sistema de sancions a tot l’Estat.