L’historiador i arqueòleg Pere Rams i Folch, nascut a Batea l’any 1974, ha presentat a l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta els resultats de la seva investigació sobre el vermut Terralta, el producte emblemàtic elaborat pel Celler Cooperatiu de Gandesa. La recerca ha tret a la llum dades que contradiuen la versió fins ara coneguda sobre l’origen d’aquest vermut.
Una data d’origen que calia corregir
Una de les troballes més rellevants de la investigació afecta directament la cronologia del producte. La producció del vermut Terralta va arrancar el 1936 i es va comercialitzar el 1937, i no el 1932 com havia publicat en el seu moment La Vanguardia. Rams va constatar aquesta discrepància en contrastar la informació publicada amb els llibres d’actes de la Cooperativa, una descoberta que el va sorprendre mentre avançava en la seva recerca.
El motiu que va impulsar la creació del vermut va ser eminentment pràctic. El Celler Cooperatiu de Gandesa necessitava donar sortida als excedents de vi blanc que s’acumulaven als dipòsits abans de cada nova collita i que no podia vendre ni convertir en diners d’altra manera. La fabricació d’un vermut propi es va convertir així en la solució per aprofitar aquells stocks.
Josep Maria Serres, l’artífex de la recepta
Darrere del desenvolupament del Terralta hi va haver una figura clau. Josep Maria Serres Albesa, gerent de la Cooperativa, va ser l’encarregat de crear la recepta i d’articular tot el procés de producció a gran escala, una tasca que va incloure la recerca de maquinària adequada, distribuïdors i envasos per poder posar el producte al mercat.
La venda de la fórmula a Cinzano als anys 1950
La trajectòria del vermut Terralta com a producte propi de la Cooperativa de Gandesa va tenir una data de caducitat. A mitjans de la dècada de 1950, la fórmula es va vendre a la firma Cinzano. Segons la versió de la Cooperativa, la raó va ser que els impostos que gravaven el producte eren superiors als beneficis que generava, cosa que feia inviable continuar-ne la producció.
Cinzano havia inaugurat una nova planta de producció i embotelladora a Vilafranca del Penedès en aquell mateix període, i va ser en aquesta instal·lació on es va continuar elaborant el vermut a partir de la fórmula adquirida a la Cooperativa gandesana.
Una investigació oberta que busca nous testimonis
Rams reconeix que la recerca sobre el Terralta no és tancada. Els llibres d’actes de la Cooperativa dels anys 1950 presenten buits de documentació que impedeixen reconstruir completament aquella etapa. Per aquest motiu, l’investigador fa una crida a qualsevol persona que disposi de fotografies, documents o informació relacionada amb el vermut Terralta perquè es posi en contacte amb ell per poder completar el relat d’un dels productes més singulars que ha donat la Terra Alta.
