La guerra de comunicats entre PSC i ERC a les Terres de l’Ebre ha tornat a escalfar l’ambient polític local. Aquesta vegada han estat els socialistes qui han pres la paraula per respondre a les acusacions republicanes, i ho han fet sense gaires contemplacions. Manel de la Vega, primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, ha acusat ERC de llançar crítiques que no neixen del territori sinó de les seves pròpies turbulències internes com a partit.
La tesi socialista és clara i una mica provocadora: les veus crítiques d’ERC respondrien a “ordres de Barcelona” destinades a tapar la crisi interna que viu el partit republicà sobre la seva orientació política. Una acusació que, si és certa, diria molt sobre com es gestionen les agendes territorials des de les seus centrals. I si no ho és, també diu alguna cosa sobre com el PSC tria els seus arguments quan se sent atacat.
El context de la disputa
Tot ve d’una compareixença anterior d’ERC, en la qual els republicans van retreure als socialistes ebrencs el seu “silenci còmplice” davant dels que consideraven “forats” en l’acció de govern a la demarcació. Una crítica que, per als republicans, posava en evidència la manca de veu pròpia dels diputats i representants del PSC a l’hora d’exigir al seu propi govern millores concretes per al territori.
La resposta socialista no s’ha fet esperar, però en comptes d’entrar en el detall dels suposats forats, ha optat per qüestionar la motivació de les crítiques. Una jugada que pot funcionar com a cobertura política, però que deixa sense respondre algunes preguntes que sí interessen als veïns de Tortosa, Amposta o Deltebre.
El relat del PSC: inversions i presència institucional
De la Vega ha reivindicat que les Terres de l’Ebre viuen un moment singular. Segons el PSC, el territori travessa “el període amb més acció, presència institucional i inversions de la història recent”, una afirmació que sona rotunda i que caldrà veure si resisteix l’escrutini de la realitat quotidiana de molts municipis.
Els socialistes han apuntat a una sèrie d’àmbits concrets on diuen que s’estan produint avenços reals. Entre els que destaquen hi ha la mobilitat, amb la integració tarifària i la incorporació de trens de nova generació en la línia ferroviària, les energies renovables com a sector emergent per al territori, i la millora del servei d’helicòpter medicalitzat. Són elements que toquen la vida de la gent. Un tren que funciona millor o un helicòpter que arriba a temps pot marcar la diferència en un territori tan extens i amb una xarxa sanitària tan condicionada per la distància.
Responsabilitat o pantalla
El PSC ha acabat el seu missatge demanant a ERC “responsabilitat i lleialtat institucional” davant dels interessos del territori. Una fórmula que sol aparèixer quan un partit vol tancar un debat sense haver de donar més explicacions. La paraula “lleialtat” és especialment interessant en aquest context, perquè implica que discrepar és, en si mateix, una forma de traïció.
I aquí és on el debat es torna incòmode per a tots dos. Perquè si el PSC té raó i les Terres de l’Ebre viuen un moment de màxim impuls institucional, hauria de poder demostrar que l’Ebre en nota la diferència, més enllà dels comunicats i els actes de presentació. I si ERC té raó que hi ha forats importants, hauria de ser capaç d’explicar quins són i per a quina gent, sense que sembli que tot plegat és un moviment d’escacs partidista. De moment, la disputa genera més soroll que llum. I els veïns, mentrestant, segueixen esperant el tren.
