El Port de Tarragona té sobre la taula una única oferta per a la concessió de la terminal polivalent del Moll d’Andalusia. La candidatura la formen conjuntament COSCO, el gegant xinès de la logística portuària, i PTP, un grup argentí amb arrels a Amèrica Llatina. El 20 d’abril es van obrir els primers sobres, i el procés continua amb les obertures previstes per al 27 d’abril i el 13 de maig. Una sola candidatura. Ni competència ni debat públic visible. Només una aposta, i molt gran.

Qui són els que truquen a la porta

COSCO no és qualsevol empresa. És present en 40 ports de tot el món i és propietària de la quarta naviliera més gran del planeta. Que una companyia d’aquesta magnitud posi els ulls en el Moll d’Andalusia no és casual ni menor. Al costat seu, PTP aporta experiència en terminals a Amèrica Llatina, un mercat on les rutes de càrrega cap a Europa passen sovint per ports ibèrics.

Que no hi hagi cap altra candidatura diu alguna cosa del mercat, però també del moment. Pot ser prudència del sector davant una concessió de llarg recorregut, o pot ser que l’aposta de COSCO i PTP hagi dissuadit qualsevol rival potencial. De moment, el Port haurà de valorar si l’única oferta és suficientment sòlida per tirar endavant.

Una terminal amb números de debò

Les xifres sobre la taula no són petites. La terminal tindrà una superfície mínima de 226.109 metres quadrats, ampliable fins al doble, amb una inversió privada mínima de 20 milions d’euros. La concessió pot durar entre 20 i 50 anys, depenent de l’evolució del projecte i els compromisos adquirits. A partir del 2031, la terminal hauria de moure un mínim de 125.000 TEU anuals, la unitat estàndard de mesura dels contenidors.

La terminal apunta a tràfics d’alt valor logístic, des de contenidors fins a vehicles, càrrega general i el que al sector anomenen project cargo, és a dir, mercaderies especials de gran volum o pes. No és una terminal per a granels ni per a petroli. És una aposta per diversificar el que entra i surt del port, reduint la dependència dels productes químics que avui dominen el perfil de Tarragona.

El Port que vol ser un hub i el que això significa aquí

Darrere d’aquesta licitació hi ha una estratègia més àmplia. El Port vol convertir se en un hub logístic intermodal, amb tres eixos clars: diversificar els tràfics, potenciar la connexió ferroviària i avançar en la transició verda. Tres paraules que sonen bé en qualsevol presentació corporativa, però que a la pràctica impliquen decisions concretes sobre infraestructures, accessos i ocupació.

Per als ebrencs, la pregunta rellevant no és si COSCO gestiona el Moll d’Andalusia o no, sinó si aquesta transformació del port generarà feina real a la zona, millorarà les connexions de mercaderies per l’interior o simplement canviarà el nom dels qui cobren la concessió. La resposta no arriba sola. Dependrà molt del que diguin els sobres que falten obrir, i sobretot del que no quedarà escrit en cap d’ells.

Ara toca esperar els sobres

El procés segueix el seu ritme administratiu. El 27 d’abril s’obrirà el segon sobre, i el 13 de maig arribarà el tercer. Cada obertura aporta una capa més d’informació sobre l’oferta econòmica i tècnica presentada. Fins que no es conegui el contingut complet, qualsevol valoració és prematura.

El que ja és un fet és que el Port de Tarragona ha llançat una de les licitacions més ambicioses dels darrers anys i que, de moment, només un actor ha decidit jugar. Ara cal veure si les condicions que ofereix convencen prou per signar un acord que podria durar mig segle.