Les llars de les Terres de l’Ebre registren la taxa de sobreesforç econòmic més elevada de Catalunya, amb un dèficit mensual mitjà de 296 euros per habitatge. Les famílies gasten més del que ingressen per cobrir les despeses bàsiques, una paradoxa que l’Informe Social de Catalunya 2025 situa al cor d’un territori on el cost de vida és, precisament, el més baix de tot el país.

L’informe, presentat el 22 d’abril a Tarragona per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, identifica tres grans reptes estructurals al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. L’augment del cost de vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’envelliment demogràfic configuren un escenari que, malgrat les diferències internes entre els dos territoris, comparteix tensions comunes.

El pes de l’habitatge estrangula les economies domèstiques

El cost de vida mensual a les Terres de l’Ebre se situa en 2.977 euros, el registre més baix de Catalunya. Malgrat això, les famílies no aconsegueixen tancar el mes. Guillem Vidal, coordinador de l’Informe Social de Catalunya 2025, ho explica amb claredat.

“Les Terres de l’Ebre té un dels costos de vida més baixos de Catalunya, a finals de mes acumulen un dèficit d’uns 300 euros.” Guillem Vidal, coordinador de l’Informe Social de Catalunya 2025

La clau d’aquesta contradicció és l’habitatge. Les llars ebrenques destinen el 37,3% de la renda familiar a pagar el sostre, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana catalana, fixada en el 32,5%. Al Camp de Tarragona, la proporció arriba al 33,6%, també per damunt d’aquesta referència autonòmica. Els preus de lloguer i compra al territori es mantenen per sota dels registres catalans, amb una mitjana de 592 euros mensuals de lloguer, 1.933 euros per metre quadrat d’habitatge nou i 1.704 euros per al de segona mà, però la pressió sobre les rendes locals és suficient per generar un desequilibri estructural.

El turisme al Camp de Tarragona redueix l’oferta per als residents

Al Camp de Tarragona, la pressió turística afegeix una capa de complexitat al mercat de l’habitatge. El territori concentra el 25,8% de les places turístiques de tot Catalunya i gairebé el 30% dels habitatges d’ús turístic, amb una presència especialment intensa al Tarragonès i al Baix Camp. Aquesta concentració redueix la disponibilitat d’habitatge per als residents i contribueix a encarir els preus en un mercat ja tens.

La consellera Martínez Bravo no ha defugit la diagnosi i ha reconegut les limitacions del sistema actual.

“Pese a les fortaleses de l’estat del benestar, persisteixen esquerdes que generen buits de benestar i oportunitats.” Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió

Sobre les mesures previstes, la consellera ha apuntat directament a l’habitatge com a prioritat del Govern.

“Hem de continuar avançant cap a revertir i reduir aquest cost de la vida, aquest està augmentant molt per la situació que tenim a l’habitatge, i per això el Govern ha fixat com a prioritat número 1 abordar el repte de l’habitatge.” Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió

L’envelliment s’accelera mentre els joves marxen

L’altre gran repte que assenyala l’informe és demogràfic. A les Terres de l’Ebre, la sortida de joves cap a altres territoris acentua un envelliment ja pronunciat. Només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pròxims anys, una xifra que il·lustra la fragilitat poblacional d’una part significativa del territori ebrenc.

Al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà concentra un dels índexs d’envelliment més elevats de la demarcació, amb el 23% de la població per sobre dels 65 anys. La combinació d’envelliment, emigració juvenil i pressió sobre l’habitatge dibuixa un mapa de vulnerabilitat que l’Informe Social de Catalunya 2025 posa ara sobre la taula amb dades concretes i un avís inequívoc sobre la urgència d’actuar.