El claustre de l’Institut Despuig de Tortosa viu des de fa temps una situació de malestar que ha portat un grup de docents a expressar públicament la seva preocupació per l’estat del centre i a reclamar “transparència, respecte i suport institucional” per part de l’administració educativa. Les queixes acumulades al llarg dels últims anys dibuixen un panorama complex en el qual es barregen decisions de gestió interna, actuacions de la Inspecció educativa i, fins i tot, una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

Quatre anys de tensions des de l’arribada de l’actual direcció

L’actual equip directiu va arribar al Despuig fa quatre anys amb el suport de la majoria del claustre. Des del primer moment, però, els docents asseguren haver trobat decisions que els han resultat difícils d’entendre, entre les quals figura la distribució de l’espai de cuina i cantina del centre. Aquella primera fricció va marcar l’inici d’una relació que, amb el pas dels cursos, ha anat generant una desconfiança creixent entre una part del professorat i l’equip de govern del centre.

Un dels episodis que més va cridar l’atenció del claustre va tenir lloc durant el curs passat, quan el Despuig va perdre una línia de segon de batxillerat científic per una diferència de 2 alumnes, mentre un altre centre de Tortosa registrava 54 places vacants en el mateix nivell educatiu. El contrast entre ambdues situacions va generar un debat sobre els criteris d’assignació de grups i sobre com es distribueix l’oferta educativa a la ciutat.

L’avaluació de riscos psicosocials i el tractament desigual percebut

El centre va haver de repetir l’avaluació de riscos psicosocials de 2024, un fet que va generar interrogants entre el professorat. En la sessió de claustre del 6 de maig de 2024, diversos docents van plantejar obertament per què aquesta actuació es tornava a dur a terme al Despuig i no s’aplicava de la mateixa manera en altres instituts de Tortosa. La pregunta va quedar sense una resposta que satisfés el claustre i va alimentar la sensació que el centre estava sent objecte d’un tractament diferencial per part de l’administració.

Una percepció semblant es va estendre a principi de l’actual curs, quan la Inspecció educativa va entrevistar el personal del centre en el marc del procés de valoració de la direcció. Docents d’altres centres consultats no tenen constància que aquest procediment s’hagi aplicat de la mateixa manera en els seus instituts, cosa que ha reforçat entre part del claustre del Despuig la idea que el centre és tractat de forma singular.

Una filtració de dades sensibles acaba en denúncia

L’incident més greu dels últims mesos va tenir lloc el 21 de gener, quan un membre de l’equip de confiança de la direcció va enviar una comunicació que contenia dades de caràcter sensible personal de la directora a tot el claustre, el personal d’administració i serveis, el personal d’atenció educativa i la pròpia Inspecció educativa. La difusió d’aquesta informació va portar la directora a presentar una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades, un pas que reflecteix la gravetat que el centre atorga a l’episodi.

En paral·lel, docents del centre observen que algunes persones que ja no exerceixen docència al Despuig mantenen una activitat intensa de queixes i denúncies per e-valisa adreçades contra la directora, una circumstància que, al seu entendre, contribueix a enverinar encara més el clima intern del centre.

En aquest context, el professorat que ha donat la veu d’alarma insisteix que el que reclamen és una actuació proporcionada i equitativa per part de l’administració educativa, la mateixa que, subratllen, s’aplicaria en qualsevol altre institut. La comunitat educativa del Despuig espera ara que les institucions competents donin resposta a les seves demandes i contribueixin a estabilitzar un centre que porta massa temps instal·lat en la tensió.