Les escoles i instituts de les Terres de l’Ebre tancaran el curs amb el calendari de mobilitzacions docents més intens dels darrers anys. Els sindicats educatius USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han convocat fins a cinc jornades de vaga per a cada territori entre els mesos de maig i juny, dues de les quals afecten específicament la demarcació: el dijous 21 de maig i el dimecres 3 de juny.
A aquestes dues dates territorials s’hi sumen tres jornades generals que paralitzen tot l’ensenyament a Catalunya: el 12 de maig, el 27 de maig i el 5 de juny, aquest darrer acompanyat d’una manifestació unitària. Les famílies de les Terres de l’Ebre hauran de preveure, per tant, fins a cinc possibles afectacions fins a final de curs.
Quins centres es veuen afectats
La convocatòria no es limita a l’escola pública. L’ordre que regula els serveis mínims inclou tant els centres públics com els privats concertats i el personal de lleure educatiu que gestiona menjadors i servei d’acollida. Qualsevol família amb fills escolaritzats en un centre sostingut amb fons públics pot veure’s afectada els dies d’aturada.
L’etapa 0-3 té un calendari propi i separat. Les llars d’infants de tot Catalunya van fer vaga el dijous 7 de maig dins d’una convocatòria de caràcter estatal. La segona aturada per a aquest cicle és el dimecres 20 de maig, impulsada per la Plataforma 0-3 a escala autonòmica. Les famílies amb criatures de primer cicle d’infantil han d’incorporar aquestes dues dates al seu còmput.
Els centres privats sense concert amb la Generalitat resten al marge de la convocatòria dels sindicats majoritaris. La Intersindical, però, ha inclòs el sector concertat en algunes de les jornades, ampliant l’abast de les mobilitzacions.
Serveis mínims i atenció garantida
La Generalitat ha decretat serveis mínims obligatoris per a tots els dies d’aturada. Als centres d’infantil, primària i secundària ha d’haver-hi una persona de l’equip directiu i un docent per cada tres aules. Als centres d’educació especial el mínim és la meitat de la plantilla, mentre que a les llars d’infants es garanteix el 33% del personal.
El servei de menjador, l’acollida matinal, les activitats extraescolars i l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials han de comptar amb la meitat del personal habitual. Les aules no quedaran buides, però el funcionament dels centres diferirà de manera notable respecte a un dia lectiu normal. Les famílies que depenguin de l’acollida o del menjador podran comptar amb una atenció reduïda, però garantida per decret.
Per què es convoca la vaga
El fons del conflicte és el rebuig a un acord signat entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT que preveu un increment de 1.500 euros bruts anuals en quatre anys i la reducció d’un alumne per aula en tres anys. Els sindicats convocants consideren que aquestes mesures no aborden la recuperació salarial, la manca de recursos als centres ni la sobrecàrrega de feina que denuncien els docents.
Segons les dades d’una consulta impulsada per les mateixes organitzacions sindicals, un 90% dels professors enquestats es mostrava favorable a continuar amb les vagues i un 58% apostava per intensificar el conflicte. La pressió sobre el Departament d’Educació no minva, i les mobilitzacions del maig i juny arriben sense que hi hagi hagut cap acostament entre les parts des de les aturades de març.
Les vagues es plantegen de forma territorialitzada per allargar l’impacte de les protestes, de manera que sempre hi hagi una part de Catalunya en aturada. Aquesta estratègia, ja assajada al març, permet mantenir la tensió sobre la conselleria sense esgotar les bases en una sola jornada massiva. Per a les Terres de l’Ebre, el missatge és clar: si no hi ha acord, el curs no acabarà amb la normalitat habitual.
