El regadiu Xerta-Sénia fa una passa decisiva. El Departament d’Agricultura ha adjudicat les obres de la zona 2 de la fase 1 del projecte a l’empresa COMSA SAU per un import de 18,5 milions d’euros. La signatura del contracte s’espera per les properes setmanes i, a partir d’aquí, el rellotge comença a comptar: 18 mesos de termini d’execució per transformar una demanda històrica dels agricultors de la zona en infraestructura real.
No és poca cosa. Parlem de quatre municipis, la Galera, Mas de Barberans, Roquetes i Santa Bàrbara, que porten anys esperant que el regadiu deixi de ser un projecte sobre paper. Per a molts pagesos de la zona, aquesta adjudicació és la primera notícia concreta que els fa creure que, aquesta vegada, sí.
Què s’ha de construir i per a qui
La fase 1 no és qualsevol intervenció. Inclou actuacions al Canal Xerta-Sénia, la construcció de basses, una estació de bombament i les canonades corresponents, a més de tota la xarxa de distribució que ha d’alimentar les 654,3 hectàrees de la zona 2. Són hectàrees d’oliveres, cítrics i ametllers que ara mateix depenen de la pluja i de la sort, dos factors poc fiables quan el canvi climàtic comprimeix cada cop més les temporades de precipitació.
L’objectiu no és convertir la zona en un nou regadiu intensiu a l’estil del Baix Ebre. És garantir regularitat. Que un any sec no arruïni una collita. Que l’agricultor pugui planificar. En zones de secà tradicional com aquestes, tenir accés garantit a l’aigua canvia la lògica de tota l’explotació.
Un projecte de 29 milions amb tres fases
El pressupost total del regadiu Xerta-Sénia és de 29 milions d’euros, estructurats en tres fases. La que ara es posa en marxa és la primera. Les fases 2 i 3 inclouen la instal·lació d’un parc fotovoltaic, una aposta que té sentit si tenim en compte que estacions de bombament i xarxes a pressió consumeixen energia, i que el cost energètic és justament un dels talons d’Aquil·les d’aquest tipus d’infraestructures.
Que el projecte prevegi la generació pròpia d’energia des del principi és un detall que no s’ha de passar per alt. Vol dir que, almenys sobre paper, s’ha pensat en la sostenibilitat de l’explotació a llarg termini, i no només en la inauguració. Si les fases 2 i 3 arriben en un termini raonable, és clar. Perquè en obres públiques d’aquest país, la fase 1 a vegades és l’única que es veu acabada en vida.
Ara ve la part difícil
L’adjudicació és una bona notícia. Però entre l’adjudicació i el regadiu funcionant hi ha 18 mesos d’obra, imprevistos, condicions meteorològiques, possibles recursos i la sempre present capacitat de l’administració per allargar el que hauria de ser senzill. Els agricultors de la Galera o de Mas de Barberans ho saben millor que ningú: han viscut prou promeses per no fer festa fins que l’aigua arribi als camps.
Dit això, els 18,5 milions ja estan adjudicats, l’empresa és coneguda al sector i el termini és concret. Ara la pressió és sobre el terreny, literalment. I sobre l’administració, perquè faci el seguiment que aquest tipus d’obra requereix. Cada mes de retard és una collita més que els agricultors de la zona hauran de deixar a mercè del temps. I el temps, últimament, no convida a l’optimisme.
