El proper diumenge 19 d’abril, Roquetes porta la seva Festa de l’Arbre fins allà on fa més falta. No als jardins del poble, sinó al Barranc dels Fornets, aquella zona entre la Via Verda i la carretera C-12 que l’estiu passat va quedar calcinada per l’incendi que va devastar Xerta. Una jornada de reforestació solidària que converteix una tradició de més de trenta anys en un acte de reparació col·lectiva.

Perquè convé recordar-ho. L’incendi de Xerta no va ser una anècdota. Va afectar aproximadament el 80% del terme municipal. Vuitanta per cent. Un número que, dit de passada, no transmet prou el que significa per a un poble viure amb aquell paisatge cremat al voltant durant mesos, sabent que la recuperació serà lenta i que no es pot fer tot sol.

Una festa que aquest any va més enllà del simbolisme

La Festa de l’Arbre de Roquetes porta dècades plantant arbres de manera més o menys cerimonial. Però enguany la cosa té un altre pes. Sortir del terme propi per anar a ajudar el municipi veí és un gest que va més enllà del protocol festiu. És la manera més concreta i tangible d’estendre la mà quan les paraules de suport ja s’han esgotat.

L’acte és obert a tothom. L’Ajuntament de Roquetes fa una invitació especial als veïns de Xerta i de la comarca, a les famílies i als infants. No cal ser expert en botànica ni tenir experiència en reforestació. Cal voler anar-hi, posar les mans a la terra i sumar.

Com funciona la jornada

La concentració és a les 10.30 hores al Pont del Vial Verd de Roquetes. Des d’allà, els participants faran el recorregut fins a Xerta en bicicleta, seguint la Via Verda. Un trajecte que en circumstàncies normals és un dels plaers senzills d’aquesta comarca, però que aquest dia portarà a veure de prop les cicatrius que deixa un gran incendi forestal.

Un cop a la zona del Barranc dels Fornets, comença la feina. La plantada als espais danyats per les flames és l’eix de la jornada. I per als més petits, al final de la jornada hi haurà refrigeri, diplomes i algunes sorpreses. Detalls que poden semblar menors però que marquen la diferència quan vols que els infants entenguin que participar en la recuperació del territori és quelcom que val la pena celebrar.

Xerta, un any després

La comarca ha vist molts incendis al llarg dels anys. Però el de Xerta de l’estiu passat va ser d’aquells que deixen marca. Un municipi on el terme cremat es mesurava no en hectàrees aïllades sinó en gairebé tot el que hi havia. Camins, marges, oliveres, pins, fauna. La reforestació és un procés lent que es mesura en anys i dècades, no en jornades puntuals. Però les jornades puntuals, quan se’n fan prou i amb constància, acaben sumant.

Que Roquetes porti la seva festa fins allà on el terra encara porta les marques del foc diu alguna cosa de com funcionen els pobles petits quan volen. Sense grans titulars ni campanyes de comunicació, simplement apareixent. Diumenge 19 d’abril, a les 10.30 hores, al Pont del Vial Verd. Qui hi vulgui ser, que hi sigui.