L’Aldea va celebrar aquest any la seva segona recepció oficial de nadons, un acte senzill però carregat de significat per a un municipi de 4.500 habitants que, al mateix temps, s’apropa a un judici que porta catorze anys obert en canal. Dos moments ben diferents que retraten, junts, el que és viure en un poble petit: la vida continua, els fills neixen, però certes ferides no cicatritzen fins que algú ho reconeix davant d’un tribunal.

Catorze nadons, una tradició que s’arrelа

L’Espai Cultural Les Pageses va acollir la trobada, amb la presència de l’alcalde Xavier Royo, la primera tinenta d’alcaldia Irene Negre i la regidora d’Atenció a les Persones Berta Royo. Catorze famílies, catorze nadons nascuts al llarg del 2025, un brindis col·lectiu i la sensació que el municipi vol fer veure als nous pares que no estan sols en aquesta etapa. És la segona edició d’una iniciativa que ja apunta a convertir-se en tradició, d’aquelles que en deu anys ningú recorda quan van començar però tothom considera imprescindibles. Gestos petits, impacte real.

L’objectiu és clar i honest: crear un espai de trobada entre famílies que s’estrenen en la paternitat o maternitat. En un poble on tothom es coneix, té sentit que l’Ajuntament faci de punt de trobada. Potser no canvia res d’estructural, però dona un missatge que en municipis petits pesa més del que sembla.

El judici que el poble porta esperant catorze anys

L’1 de desembre de 2011, la Cooperativa Agrícola de l’Aldea va col·lapsar. Quatre-centes vuit famílies es van trobar de cop amb els estalvis bloquejats i un forat de set milions d’euros, dels quals 4,6 milions eren diners dels impositors. Catorze anys després, el judici contra els responsables està fixat pel 30 de juny a l’Audiència de Tarragona. Per a molts veïns, serà el dia que portaven massa temps esperant.

L’investigat principal és Daniel Ferré, gerent de la cooperativa, contra qui el fiscal demana catorze anys de presó per falsedat comptable, apropiació indeguda i insolvència punible, entre d’altres càrrecs. També estan investigades una entitat bancària i l’auditora BDO per negligència. Les causes del col·lapse apunten a inversions arriscades, gestió opaca, controls insuficients i auditories defectuoses que van posar en qüestió tot el sistema cooperatiu català.

Més de la meitat recuperada, però el dany no es mesura només en euros

La cooperativa, amb una gestió que els mateixos implicats qualifiquen de “quirúrgica”, ha aconseguit recuperar més del 50% dels diners perduts gràcies a iniciatives com una botiga pròpia i el lloguer de càmeres frigorífiques. Els socis han rebut fins ara el 19,5% dels estalvis. Una entitat bancària va oferir 2,1 milions d’euros d’indemnització el 2023, però quatre persones van rebutjar l’acord. Cadascú amb les seves raons, segurament legítimes.

El 20% dels socis afectats han mort sense conèixer la sentència. Aquesta dada sola explica per què el judici no és un tràmit administratiu sinó quelcom molt més profund per al poble. Els qui queden esperen que el veredicte tanqui, d’una vegada, un episodi que ha marcat generacions senceres a l’Aldea. Catorze nadons celebren la vida al mateix municipi on catorze anys de procés judicial han pesat com una llosa per a centenars de famílies. La coincidència numèrica és casual, però la imatge té una força que no necessita cap artifici.