Caseres va viure diumenge una d’aquelles jornades que recorden per què els pobles petits, quan s’ho proposen, poden fer les coses molt bé. La Fira del Tocino va tornar a omplir els carrers del municipi de Terra Alta amb més de 2.000 visitants, una xifra que no és menor per a un poble que no arriba als tres cents habitants censats. La cita s’ha guanyat a pols el seu lloc al calendari gastronòmic de la comarca.

No és una fira que visqui de les aparences. El porc és el protagonista absolut, i aquí no hi ha trampa ni cartró. Les demostracions d’embotir i el porc rostit elaborat en directe davant del públic marquen la diferència entre una fira autèntica i un simple mercat amb olor de frit. Qui ha passat per Caseres un dia de fira sap que l’ambient ho impregna tot, fins i tot a qui hi anava a fer un volt sense massa convicció.

Vint-i-vuit expositors i producte local de debò

La participació de vint-i-vuit expositors dona una idea de l’abast real de l’esdeveniment. No és una fira de grans marques ni de productes importats amb etiqueta local. La majoria de parades mostren elaboracions artesanals que representen el que queda d’una manera de produir que cada cop costa més de mantenir viva. En un context on la indústria alimentària ho estandarditza tot, una fira com aquesta té un valor que va més enllà del turisme gastronòmic.

Per als veïns de la comarca, trobar productors locals exposant en directe no és cap novetat, però sí un recordatori de la feina que hi ha darrere. No tot es pot comprar al supermercat del poble veí, i potser no tot s’hauria de poder comprar.

El premi ‘Tu sí, no?’ per a Pep Nogué

Un dels moments destacats de la jornada va ser l’entrega del premi ‘Tu sí, no?’ al cuiner, gastrònom i comunicador Pep Nogué. Un reconeixement que en fires d’aquest estil sempre genera debat, però que en aquest cas sembla difícilment discutible. Nogué porta anys reivindicant la cuina de proximitat i el producte de territori amb una veu que arriba més enllà dels circuits habituals de la gastronomia.

Que una fira de poble de Terra Alta aposti per reconèixer figures com la de Nogué diu molt sobre la maduresa que ha assolit l’esdeveniment. No es tracta de posar un nom conegut al cartell per generar ressò mediàtic, sinó de reivindicar un discurs gastronòmic coherent amb el que es cuina i es ven a les parades.

Família, xarangues i ambient de festa major

La Fira del Tocino no viu exclusivament del porc i els embotits. L’organització ha sabut combinar la proposta gastronòmica amb activitats per a tots els públics. Espectacles itinerants, contacontes i jocs inflables per als més petits van garantir que les famílies amb canalla tinguessin motius per quedar-se més d’una hora.

Les xarangues en directe van acabar de donar a la jornada aquell punt de festa major que fa que la gent no marxi de pressa. Perquè una fira gastronòmica sense ambient festiu és una fira a mitges. Caseres ho sap, i ho aplica. El resultat és una cita que any rere any suma assistents i guanya prestigi sense necessitat de grans inversions en màrqueting ni de cap narrativa construïda des de fora.