A la Terra Alta han tancat portes més de quatre de cada deu explotacions bovines des del 2018. A les Terres de l’Ebre, la xifra supera el 35%. No és una estadística freda de despatx: és l’equivalent a veure com els corrals s’apaguen un rere l’altre, sense que ningú sembli tenir pressa per aturar-ho.

Un sector que s’esvaeix en silenci

La diputada del PP Elisa Vedrina ha posat sobre la taula al Congrés una realitat que a les comarques de l’Ebre es viu de fa temps sense gaire titulars. La província de Tarragona ha perdut el 30% de les explotacions bovines entre el 2018 i el 2024, i les comarques del sud surten especialment mal parades. La Terra Alta, amb una reducció de més del 45%, encapçala un rànquing que ningú voldria liderar.

Les causes no sorprenen qui coneix el sector de prop. Falta de relleu generacional, poca rendibilitat econòmica i unes ajudes europees que, sobre el paper existeixen, però que no arriben on haurien d’arribar. El fill del ramader mira cap a una altra banda. No perquè no estimi la terra, sinó perquè els números no tanquen.

Les races autòctones, a punt d’extingir-se

Hi ha un detall que passa desapercebut però que explica molt. A Espanya hi ha més de 165 races autòctones catalogades i més de 140 estan en perill d’extinció. Races que s’han adaptat durant segles a climes com el de la Terra Alta o la Ribera d’Ebre, que aprofiten pastures que cap altre animal tocaria, i que formen part d’un patrimoni genètic que, un cop perdut, no torna.

El PP ha aconseguit tirar endavant una Proposició No de Llei al Congrés per defensar aquestes races com a patrimoni genètic del país. És un primer pas. Però entre una proposició no de llei i una política agrària que de debò funcioni hi ha un tros de camí que ja s’ha demostrat llarg i complicat. Els ramaders ho saben millor que ningú.

Boscos, incendis i un equilibri que depèn del bestiar

Hi ha una dimensió d’aquesta crisi que no sempre es posa en primera línia i que aquí, després dels incendis que han cremat part del nostre territori els darrers anys, hauria de sonar amb força. La ramaderia extensiva és una de les eines més efectives per mantenir nets els boscos i reduir el risc d’incendi. Sense bestiar que pasturi, la vegetació s’acumula. I ja sabem com acaba això.

Quan es perd una explotació bovina en un municipi de l’interior, no es perd només una font d’ingressos familiar. Es perd un agent actiu de gestió del territori. Una funció que no fa cap algoritme ni cap subvenció mal dissenyada. I que, si desapareix, algú haurà de pagar en forma de risc, d’abandonament rural o d’hectàrees cremades.

Qui mou fitxa ara

La iniciativa parlamentària del PP posa el focus en un problema real. Ara bé, la pregunta que queda a l’aire és si darrere d’una proposició no de llei hi haurà recursos concrets, canvis en la política agrària comunitària o simplement un comunicat de premsa ben redactat. Els ramaders de les Terres de l’Ebre necessiten mesures que arribin a la caixa, no als titulars.

Mentrestant, els corrals continuen tancant. Lentament, sense soroll. I cada explotació que desapareix és un tros de paisatge, de cultura i de territori que no tornarà a ser el mateix.