El Perelló va viure un cap de setmana de mercat, fum de cuina i gent al carrer. La 146a Fira de la Mel i l’Oli de Catalunya ha tornat a confirmar que la Firabril és molt més que una cita agrícola: és el moment en què el municipi s’atura, s’omple i recorda d’on ve. Bon temps, bon ambient i una novetat que ha donat molt de que parlar.

Una fira amb 142 anys i ganes de provar coses noves

Des de 1882, el Perelló celebra cada abril una fira que neix del camp i del treball dels productors locals. El que va començar com un mercat agrícola de temporada s’ha convertit en una de les cites més consolidades del calendari ebrenc. Enguany, amb 102 expositors i paradistes, l’edició 2026 ha estat una de les més concorregudes dels darrers anys. Les condicions meteorològiques van acompanyar, i això sempre marca la diferència entre una fira i una fira de debò.

Però el que ha cridat més l’atenció no ha estat el nombre de parades ni l’aforament. Ha estat una aposta senzilla i efectiva que no requeria grans pressupostos ni programes espectaculars. Requeria veïns amb ganes i receptes de tota la vida.

Les Gastroiaies, la millor novetat de l’edició

Els showcookings “Gastroiaies” han estat la revelació de la Firabril 2026. Veïns del Perelló, amb les seves receptes tradicionals, han pujat a cuinar davant del públic a la Zona Perelló i han revitalitzat un espai que en altres edicions quedava en segon pla. No calen estrelles Michelin quan tens algú que sap com es fa una salsa des de fa quaranta anys. La resposta ha estat clara: el públic ha seguit les elaboracions amb una atenció que costa de veure en propostes més sofisticades.

En la mateixa línia, la nova zona familiar ha funcionat millor del que probablement ningú esperava. Els tallers i tastos infantils d’oli i mel van esgotar totes les places disponibles. Que una activitat pensada per a nens sobre productes tradicionals ompli abans que es demanin, diu alguna cosa sobre com la gent vol viure aquestes fires. Menys espectacle, més arrels.

Noemí Llauradó, Crestadora i Molinera 2026

L’acte d’inauguració del divendres va tenir un moment institucional que no va passar desapercebut. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va ser nomenada Crestadora i Molinera 2026, el reconeixement honorífic que la fira atorga a una personalitat vinculada al territori. Un gest simbòlic que, ben entès, serveix per recordar que la mel i l’oli del Perelló necessiten suport institucional real, no només títols d’honor. Sigui com sigui, el nomenament va donar solemnitat a una inauguració que va obrir tres dies intensos.

La fira ha desplegat quatre carpes diferenciades, amb activitats infantils, propostes gastronòmiques variades i una aposta clara pel quilòmetre zero amb professionals locals. L’ajuntament ha destacat l’acceptació entre productors, artesans i restauradors, i la sensació general és que el model funciona perquè no intenta ser una cosa que no és.

El sorteig del pes, la millor manera de dir adéu

La Firabril tanca sempre igual, i sempre funciona. El sorteig final del pes en mel i oli és un d’aquells rituals que no necessiten reinvenció perquè la seva força és precisament la repetició, el reconeixement, la tradició compartida. Qui guanya, guanya de veritat: quilos de producte local que valen molt més que un lot de supermercat.

Quan un municipi de menys de cinc mil habitants és capaç de mantenir viva una fira durant 146 edicions, alguna cosa s’està fent bé. El Perelló ha demostrat una vegada més que les fires de proximitat no estan de baixa. Estan canviant, i les Gastroiaies en són la millor prova.