Des del febrer de 2024, l’escorxador municipal de Tortosa viu una odissea que no té res d’èpica, però sí molt de cost, de negociació i de paciència. Un incendi va posar potes enlaire un servei que molts potser no sabien que tenien fins que va desaparèixer. Ara, més d’un any després, el camí per recuperar-lo és llarg, car i ple de sorpreses.

De 2 a 5 milions, i ara 3,8

Quan les flames es van apagar, la primera estimació de danys parlava de 2 milions d’euros. Una xifra ja considerable per a un ajuntament com el de Tortosa. Però la primera valoració tècnica en profunditat va disparar la xifra fins als 5 milions. Finalment, després de negociacions, el cost de la reconstrucció s’ha fixat en 3,8 milions d’euros. Un procés que, vist des de fora, sembla un mercat de pagès, però que en realitat reflecteix la complexitat de reconstruir un equipament industrial amb tota la normativa actual al damunt.

I aquí arriba la primera complicació seriosa. L’asseguradora hauria d’haver pagat 1.750.000 euros de cobertura per reposició, però els diners encara no han arribat. El motiu és la negociació sobre les millores obligatòries per adaptar l’instal·lació a la legislació vigent en matèria de seguretat. Dit d’una altra manera: l’asseguradora no vol pagar les millores que la llei exigeix però que l’edifici original no tenia. Un clàssic.

Mentrestant, els porcs van a Morella i a Burriana

Mentre els tècnics mesuren i els advocats negocien, la vida continua. L’activitat de matança s’ha hagut de traslladar primer a Morella i després a Burriana. Cada viatge, cada jornada de matança fora i cada dia d’emmagatzematge frigorífic extern és un sobrecost que paga l’Ajuntament de Tortosa. No és una quantitat simbòlica. És un sagnat constant que posa pressió sobre les arques municipals i que recorda, cada setmana, que l’escorxador propi no és un caprici sinó una necessitat.

La regidora Sònia Ripérez ha confirmat que el projecte es troba en fase de licitació del projecte executiu. Si tot va bé, en uns sis mesos es podria disposar del projecte definitiu i, a partir d’aquí, iniciar les obres. Optimisme prudent, podríem dir. O fe en els terminis administratius, que no sempre és el mateix.

L’únic que mata porcs a la demarcació

Per entendre per què tot aquest esforç té sentit, cal un detall que ho explica tot. L’escorxador de Tortosa és l’únic de tota la demarcació que ofereix servei de matança de porcs. En un territori on la baldana és cultura, on la matança és tradició viscuda i no museu, tancar aquest servei de manera permanent no era una opció real. Carnissers, productors locals i particulars depenen d’un equipament que, en altres territoris, potser semblaria prescindible.

Aquí no. A les Terres de l’Ebre, una baldana ben feta és una qüestió gairebé identitària. I sense escorxador propi, aquella baldana de diumenge té un cost invisible afegit que es paga en kilòmetres, en esperes i en incertesa. Mantenir l’escorxador operatiu no és només una decisió econòmica, és una decisió sobre quin territori es vol ser. Això, la regidora ho sap. I ho sap també qualsevol que hagi fet cua alguna vegada a una carnisseria de la Ribera d’Ebre o del Montsià un dissabte al matí.

Quan arribarà el final de l’odissea

La paraula odissea s’ha fet servir per descriure aquest procés, i no és gratuïta. Ulisses va trigar vint anys a tornar a casa. Tortosa, esperem que menys. Però la combinació de negociació asseguradora encallada, licitació pendent i sobrecostos setmanals fa que el final del trajecte encara sigui difús.

El que és clar és que l’escorxador tornarà. La pregunta és quan i a quin preu final per a les arques municipals. I si l’asseguradora acabarà pagant el que toca, o si caldrà recordar-li per via judicial allò que hauria d’haver estat un tràmit.