El Priorat ha perdut aquest dimecres 15 d’abril un dels seus homes més influents. Salustià Álvarez, president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, ha mort als 65 anys. Natural de Porrera, viticultor de tota la vida i copropietari del celler familiar Álvarez Duran, el seu nom és inseparable de la història recent d’una de les denominacions d’origen més reconegudes internacionalment. Les causes de la mort no han estat revelades.

Quan la gent del Priorat i de les comarques veïnes pensa en el vi de la zona, pensa en un territori, en una identitat. El que potser no sap tothom és que darrere d’aquella imatge hi ha dècades de feina institucional, de negociació i de visió de futur. Álvarez n’era una peça fonamental.

Trenta anys al capdavant d’una denominació única

Salustià Álvarez va assumir la presidència del Consell Regulador l’any 1992 i no va deixar el càrrec fins al dia de la seva mort, amb dos períodes diferenciats al llarg de més de tres dècades. Una continuïtat que diu molt de la confiança que el sector havia dipositat en ell, però que també reflecteix fins a quin punt la denominació estava lligada a la seva figura personal.

Va ser alcalde de Porrera i va ocupar diversos càrrecs locals i provincials, però el seu llegat més perdurable és la projecció internacional que ha aconseguit el Priorat com a territori vitivinícola. El Consell Regulador el defineix com “una figura clau i referent indispensable” per entendre l’evolució de la denominació. No és una frase de protocol. En aquest cas, és difícilment discutible.

El celler, el poble i la institució

Álvarez no era un gestor vingut de fora. Era un home del territori, nascut el 1960 a Porrera, que va créixer entre vinyes i que mai va abandonar la feina al celler familiar mentre dirigia la denominació. Aquesta doble condició, la de productor i la de representant institucional, li donava una autoritat moral que els números no poden mesurar.

Quan una mateixa persona entén el sòl, la verema i la taula de negociació, el resultat és un lideratge que no s’improvisa ni es substitueix fàcilment. El sector ho sap. I les properes setmanes, quan comenci el debat sobre qui agafa el relleu, quedarà clar fins a quin punt era un equilibri difícil de replicar.

La DOQ Priorat continua, però amb un buit difícil d’omplir

El Consell Regulador ha assegurat que l’activitat tècnica i administrativa es mantindrà operativa malgrat la pèrdua. És el que toca dir, i probablement és cert a curt termini. Les denominacions d’origen no s’aturen per la mort d’un president. Però una cosa és mantenir l’operativa diària i una altra és substituir trenta anys de relacions, de coneixement acumulat i de credibilitat guanyada colze a colze.

Per als productors del Priorat, per als cellers petits que han crescut a l’ombra d’una denominació sòlida, i per als municipis de la zona, la mort d’Álvarez tanca una etapa. No necessàriament en negatiu, però sí amb tota la incertesa que comporta qualsevol transició quan qui se’n va era, de facto, irreemplaçable.

Tortosa, l’aparcament d’Adif i les preguntes sense resposta

Mentrestant, a Tortosa, Junts per Tortosa ha tornat a posar sobre la taula les contradiccions del govern municipal en relació amb el segon aparcament previst als terrenys d’Adif. La portaveu Meritxell Roigé ha denunciat que el consistori ha ofert “diferents versions” sobre la tarificació, sense que quedi clar si serà zona blava, tarifa taronja, rotació econòmica o simplement pagament sense concretar.

Junts exigeix que qualsevol canvi en la tarificació passi pel ple municipal i sigui aprovat públicament, i no decidit unilateralment per l’executiu. A més, critiquen que el vial d’accés estigui previst amb terra sense pavimentar, cosa que, als mesos secs, generarà pols i molèsties als veïns del voltant. Demanen que el vial tingui ús públic i no quedi restringit a emergències, per descongestionar l’avinguda de la Generalitat. Preguntes raonables que, de moment, segueixen sense resposta concreta.