La línia R15, que hauria de connectar Reus amb Riba-roja d’Ebre passant per la Ribera d’Ebre, porta mesos funcionant amb autobusos de substitució. Mentrestant, la Generalitat prepara un pla ferroviari de gran abast per al Camp de Tarragona i les comarques de l’interior que podria redefinir com es mou la gent i les mercaderies per tot aquest territori. El problema és el de sempre: els plans arriben més ràpid que les solucions.

Pere Macias, comissionat pel traspàs de Rodalies, ha posat sobre la taula la proposta de convertir la R15 en una línia gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, seguint el model aplicat a la línia Lleida i la Pobla de Segur. L’argument és sòlid: des que FGC va agafar aquella línia, els usuaris es van triplicar. Però Macias reconeix que el govern català no té cap control sobre ADIF ni Renfe per accelerar les reparacions, i no hi ha data concreta per tornar a la normalitat. Dit d’una altra manera, saben on volen arribar però no quan.

Un pla que ordena el que ja fa anys que es desordenat sol

La Generalitat prepara la licitació del Pla d’infraestructures ferroviàries del Camp de Tarragona, que ha de definir noves connexions i redistribuir el trànsit de mercaderies del litoral cap a l’interior. Macias alerta d’una saturació greu en trams com Vila-seca fins a Sant Vicenç de Calders i Reus fins a Lleida per Montblanc. No és un problema futur: és un embús que ja existeix i que condiciona qualsevol millora de servei per als passatgers.

El pla preveu freqüències d’entre una i dues hores a la R15, amb horaris fixos i fàcils de recordar, pensats especialment per a gent gran que va a hospitals i joves que estudien o surten de nit. Sona bé. La pregunta és si tot plegat es materialitzarà o quedarà en un document de bones intencions com tants d’altres que coneixem.

Barbero ho diu sense embuts: l’actual gestió ha fracassat

Francesc Barbero, alcalde de Flix i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, no s’ha mossegat la llengua. Ha dit que la gestió de la R15 ha fracassat des de tots els punts de vista. I no es refereix només al col·lapse actual, sinó al que hi havia abans: incompliment d’horaris, horaris mal adaptats a la realitat de la gent, un servei que semblava dissenyat per desanimar l’ús del tren.

Barbero es mostra obert a explorar alternatives de gestió, però posa una condició clara: que no es torni al que hi havia. Admet que el canvi de model pot comportar transbordaments i pèrdua de connexió directa amb Barcelona, i això li preocupa. No és un detall menor per a qui viu a Flix o a Móra d’Ebre i necessita arribar a la capital sense fer tres canvis.

El tramvia ebrenc, una idea que no vol morir

Un dels moments més reveladors de tot el debat és quan Barbero parla del tramvia de les Terres de l’Ebre. El projecte va ser descartat, segons ell, massa alegrement. L’alcalde el considera la inversió més barata de tots els tramvies en marxa a Catalunya, i ara l’Estratègia Ferroviària de la Generalitat obre la porta a estudiar els tramvies territorials com a part de l’ampliació de la xarxa. Una petita escletxa.

Barbero ha anunciat suport a la Plataforma Trens Dignes per pressionar i recuperar el projecte. No és la primera vegada que aquest tramvia es ressuscita, però potser és la primera que coincideix amb un context polític lleugerament més favorable. Mentrestant, una altra proposta concreta sobre la taula és crear un centre de formació en estudis ferroviaris a Móra la Nova, per pal·liar la manca de professionals en el sector. Si el tren ha de tenir futur aquí, almenys que la gent que el faci funcionar sigui d’aquí.