Una fuita d’aigua en un habitatge deshabitat de Santa Bàrbara va acabar destapant, dimarts a la tarda, una de les plantacions de marihuana més grans que es recorden al Montsià en els últims temps. Els Mossos d’Esquadra van trobar més de 1.000 plantes en l’interior de l’immoble, en una operació que ningú havia previst i que va arrencar, senzillament, perquè alguna cosa no quadrava amb el consum d’aigua d’una casa que, en teoria, estava buida.
Que una casa deshabitada tingui una fuita és, a priori, una anomalia menor. Però de vegades les anomalies menors tiren fils que porten molt lluny. Aquí, el fil va portar directament a un espai reconvertit en hivernacle clandestí.
Els senyals que no enganyen
Quan els agents es van apropar a l’immoble, no van trigar gaire a veure que allò no era una casa abandonada qualsevol. Aires condicionats instal·lats de forma irregular, tubs de ventilació i les finestres completament tapades. Una combinació d’elements que, per als Mossos, ja és un patró reconeixible: és exactament el que necessita una plantació d’interior per funcionar, mantenir la temperatura, la humitat i evitar que la llum o l’olor surti al carrer.
Amb prou indicis sobre la taula, els agents van esperar fins al migdia del dimecres per executar l’escorcoll formal de la casa. Allò que van trobar a dins confirmava les sospites: més de mil plantes en ple procés de cultiu. Una operació d’una escala que no passa desapercebuda, ni als veïns del poble ni a les cròniques policials de la comarca.
Ningú detingut, de moment
I aquí arriba el gir que probablement més desconcerta. Malgrat el volum del descobriment, les fonts policials han confirmat que, de moment, no hi ha cap detenció prevista. Que una plantació d’aquesta magnitud funcioni sense que hi hagi ningú identificat responsabilitzant-se’n planteja preguntes òbvies sobre qui en tenia el control i si la investigació continua oberta per altres fronts.
No és infreqüent que en casos com aquest les detencions arribin en una fase posterior, un cop s’han rastrejat connexions, propietaris o xarxes de distribució. Però la prudència de les fonts no estalvia la pregunta que es fan els veïns quan senten la notícia: qui vivia, o passava, per aquella casa?
Un municipi petit, un problema conegut
Santa Bàrbara és un municipi de poc més de 2.000 habitants, dels que saben el nom de qui viu al carrer del costat. En un lloc així, una casa amb les finestres tapades i una activitat elèctrica inusual no sol passar del tot inadvertida. El que sorprèn, de vegades, no és tant que es descobreixin aquestes instal·lacions sinó el temps que poden arribar a funcionar sense que ningú ho posi sobre la taula.
El fenomen dels habitatges reconvertits en plantacions d’interior no és exclusiu del Montsià ni de les comarques de l’Ebre, però la combinació de cases buides, preus baixos de lloguer i carreteres secundàries que faciliten el moviment discret converteix certs municipis en llocs atractius per a aquest tipus d’activitat. La investigació continua i, ara mateix, és l’única resposta oficial disponible.
