Als Ports no hi ha mitges tintes. O t’enamora o te’n vas corrents. L’espai natural més important del sud de Catalunya, declarat Parc Natural l’any 2001, ocupa 350 quilòmetres quadrats d’un terreny que no s’assembla a res del que trobaràs a la resta de les comarques. Per als ebrencs és, sovint, aquella muntanya que tenim a prop i que visitem menys del que hauríem.

El massís es troba just on es troben la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, una confluència geològica que explica per què el paisatge aquí és tan abrupte, tan vertical, tan diferent. El Mont Caro arriba als 1.441 metres i mana sobre tot plegat. Des de dalt, en dies clars, el món sembla molt més manejable.

Sis rutes per a qui no busca un passeig diumenger

Les sis excursions que circulen darrerament pels cercles de senderisme local no són per a tothom, i és important dir-ho clar. La Mola de Cati, la Cresta de Marturi i Mola de Boix, Punta Serena i Vall d’Uixó, Vall i Cims de Franxo, La Coscollosa, i El Bosc Negre i Coll de Carabasses són recorreguts que exigeixen condició física i experiència real en muntanya. No n’hi ha prou amb tenir unes sabates de trekking comprades fa dos estius.

El relleu dels Ports, especialment pel vessant marítim, ofereix moles, puntes i penyes que tallen l’alè. Les vistes panoràmiques que s’obren en alguns trams són d’aquelles que costa de descriure sense caure en el tòpic. Però el terreny és exigent i no avisa. Qui ha pujat per aquells camins ho sap bé.

La muntanya com a medicina, però sense romantitzar

Hi ha un discurs que s’ha posat molt de moda i que té una part de veritat. Sortir als Ports fa bé. La connexió amb un paisatge d’aquesta magnitud aporta una mena de perspectiva que no trobaràs mirant la pantalla del mòbil. La tranquil·litat, l’esforç físic, l’aire, el silenci real. Tot això existeix i és accessible per als veïns d’Amposta, de Tortosa, de Roquetes o de qualsevol poble de la Terra Alta o el Baix Ebre que tingui els Ports a mitja hora de cotxe.

Ara bé, la natura no és una aplicació de meditació guiada. Els beneficis arriben quan es respecta l’entorn i es fa les coses ben fetes. I fer les coses ben fetes als Ports, en rutes d’aquest nivell, vol dir una cosa concreta.

El guia local, la decisió intel·ligent

Contractar un guia de muntanya local no és un luxe, és la diferència entre gaudir de la sortida i convertir-la en un problema. Als Ports, el terreny canvia ràpidament, la boira pot aparèixer sense avisar i alguns itineraris no estan senyalitzats amb la claredat que un podria esperar. Un guia del territori coneix els camins, els riscos reals i, de pas, t’explica coses que no trobaràs en cap aplicació de rutes.

A més, és una manera de retornar valor al territori. Els guies locals viuen d’això, coneixen el parc com ningú i mantenen viva una manera de relacionar-se amb la muntanya que és part de la identitat d’aquestes comarques. Portar gent als Ports no és només un servei turístic, és cultura i és economia local. Dos arguments que, per aquí, sempre han pesat més que els discursos de Barcelona.