A Tivissa, el dissabte 19 d’abril, Òmnium Terres de l’Ebre va lliurar el Premi Neus Gràcia 2026 a la docent jubilada Àngels Pérez Tarragó. Un reconeixement que no va caure del cel, sinó que va arribar després de dècades de feina silenciosa a les aules, dels instituts fins als centres de recursos pedagògics de la comarca.

Una trajectòria que va més enllà de les aules

Més de quinze anys ensenyant llengua i literatura catalana als instituts. Aquesta és la columna vertebral d’una carrera que Àngels Pérez Tarragó va construir sense fer soroll, però amb una constància que ara rep el reconeixement que li toca. No és el tipus de premi que es guanya amb un sol gest brillant, sinó amb anys d’acompanyar alumnes i companys en allò que molts donen per descomptat.

Entre els càrrecs que va ocupar, destaca la direcció del Centre de Recursos Pedagògics de la Terra Alta des del 2018 fins a la seva jubilació l’agost del 2024. Un rol tècnic, poc visible per al gran públic, però fonamental per a tot el professorat de la comarca que necessita suport, materials i orientació. Quan algú com ella es jubila, el buit que deixa no sempre s’omple fàcilment.

L’acte, a Tivissa, amb caràcter de festa

El lliurament del premi va ser la cloenda d’una jornada dedicada als Premis Tastets i Premis Especials 2026, el concurs literari en català que cada any promou la lectura i l’escriptura entre els estudiants. Una combinació que té lògica, perquè posar en el mateix acte els joves que comencen i la persona que ha passat la vida impulsant aquest camí és, en el fons, una declaració d’intencions.

A l’acte hi van ser presents l’alcalde de Tivissa Joan Cedó, la regidora de cultura Montse Perelló i el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre Francesc Barbero. Institucions, però també amics i familiars. Raquel Urgell va glosar la trajectòria de l’homenatjada amb paraules que, segons els assistents, van combinar l’emoció amb el rigor. Quan algú que et coneix de debò explica qui ets davant d’una sala plena, el discurs sona diferent.

El premi i el que representa

El Premi Neus Gràcia té un caràcter honorífic i reconeix trajectòries vitals vinculades a la llengua i la cultura catalanes al territori. No és un premi mediàtic, no genera titulars a la premsa de Barcelona, i probablement tampoc ho pretén. És el tipus de distinció que té sentit precisament perquè es lliura aquí, entre la gent que ha viscut i treballat als mateixos pobles i comarques que l’homenatjada.

En un context on la llengua catalana a l’escola continua sent tema de debat polític recurrent, reconèixer una docent que hi ha dedicat la vida professional és també un posicionament. No cal fer-ho explícit. La tria ja ho diu tot. Pérez Tarragó no va ensenyar català per obligació administrativa, sinó perquè creia que valia la pena. I això, en el dia a dia d’una aula, es nota.

Tivissa com a escenari

Que l’acte es fes a Tivissa no és un detall menor. La Ribera d’Ebre acull cada cop més esdeveniments culturals d’aquesta mena, i la implicació del municipi i del Consell Comarcal en un acte d’Òmnium diu alguna cosa sobre el clima institucional de la comarca. No sempre ha estat així, i no a tot arreu és igual.

En definitiva, un dissabte d’abril a Tivissa va servir per tancar una etapa i obrir una altra. Els estudiants premiats amb els Tastets literaris van compartir escenari amb una mestra que podria haver estat la seva professora. Un relleu simbòlic que, en el fons, és el que sosté qualsevol tradició cultural que vulgui durar.