Ha estat un cap de setmana de contrastos per als clubs de la demarcació. De la resistència gairebé heroica del Tortosa Ebre a la solvència del CH Amposta, passant per la preocupació creixent a la Ràpita. El futbol i l’handbol locals han deixat titulars que van molt més enllà del marcador.

El Tortosa Ebre guanya amb vuit jugadors i trencar quinze partits sense victòria

Si hi ha una imatge que resumeix la temporada del Tortosa Ebre és la d’aquest dissabte. Un equip que va acabar el partit amb vuit jugadors al camp, amb el partit aturat per protocol d’insults des de la grada i allargat fins al minut 104, i que tot i així va guanyar 3-2 al Sant Cugat. Quinze partits sense guanyar i ara una victòria que sembla arrencada amb les dents, literalment. El futbol té aquestes coses.

Que la situació classificatòria continua sent crítica és evident. Una victòria no salva ningú si el voltant no acompanya. Però la dinàmica psicològica d’un vestidor que ha aguantat les expulsions, els incidents i l’adversitat i ha sortit guanyador té un valor que no es mesura en punts. La pregunta ara és si serà un punt d’inflexió o simplement una anècdota en un curs per oblidar.

La Rapitenca, un punt per sobre del precipici

A Sant Carles de la Ràpita la jornada va deixar un gust amarg. La Rapitenca va caure 0-2 a casa contra el Sitges i queda desena amb 30 punts, un de sol per sobre dels llocs de descens. Un marge que, a hores d’ara, és poc més que res. Quan el camp de casa deixa de ser un avantatge, l’alerta ha de ser màxima.

Aquest cap de setmana visita el Catllar en un partit que, sense dramatismes innecessaris, s’ha de qualificar de transcendental. El calendari no espera i els punts que no es fan ara costen el doble de recuperar després. Els aficionats rapitencsdel carrer del Port cap amunt ho saben prou bé.

L’Ascó, el gust de les victòries còmodes

Ben diferent és la situació de l’Ascó, que va liquidar la Natació Terrassa amb un net 3-0 i es manté en cinquena posició amb solvència. Mentre alguns equips de la demarcació pateixen, l’Ascó és ara mateix l’exemple de regularitat de la zona. Poca polèmica, bons resultats i una classificació que convida a somiar amb alguna cosa millor.

No sempre les bones notícies fan tant de soroll com les dramàtiques. Però a Ascó, un municipi petit que viu el futbol amb passió, una cinquena plaça consolidada és motiu de satisfacció real per a tota la gent que hi ha darrere del club.

El CH Amposta somia amb la Segona Catalana

I si el futbol ha donat alegries i patiments a parts iguals, des del pavelló d’Amposta arriben bones notícies. El CH Amposta masculí va guanyar 42-32 al Club Handbol Sant Andreu en el play-off pel títol de Segona Catalana. Primera part equilibrada, 17-17 al descans, i una segona meitat de manual on els locals van dominar amb una diferència que va arribar als 14 gols. La defensa ampostina va ser el motor d’una remuntada col·lectiva que va acabar convertint-se en golejada.

La tornada és diumenge a pista del Sant Andreu, a Barcelona, i el club ha organitzat un autobús gratuït per als seguidors. Una iniciativa que diu molt de com s’entén el club i de la il·lusió que hi ha al voltant d’aquest equip. I com si fos poc, el femení ha encadenat la tercera victòria consecutiva, un 25-26 fora de casa que consolida virtualment la permanència a Lliga Catalana Or. Un cap de setmana per emmarcar al pavelló municipal.