Xavier Vega ha presentat el seu nou llibre Maragall i la mosca espanyola, un recull d’articles periodístics i d’opinió que analitza les tensions i les possibilitats d’encaix entre Catalunya i Espanya al llarg de més de dues dècades. Els textos compilats abasten un arc temporal de més de 25 anys, amb el primer article datat el 1990 i els dedicats específicament a Joan Maragall escrits el 1991.
“Els ebrencs som els únics que hem derrotat l’Estat en els últims 300 anys”
Una de les afirmacions més contundents de Vega durant la presentació va ser la que fa referència directa al territori ebrenc. L’autor va reivindicar el paper de les Terres de l’Ebre en la lluita contra el govern d’Aznar per la batalla de l’aigua, una mobilització que va aconseguir aturar el transvasament de l’Ebre.
“Els ebrencs som els únics que hem derrotat l’Estat en els últims 300 anys” — Xavier Vega, autor
Vega també va posar en valor la dimensió estratègica del territori. Al seu parer, la Regió de l’Ebre és “la regió estratègica” que uneix el Principat amb el País Valencià, una funció de frontissa geogràfica i cultural que considera fonamental malgrat que el territori no té reconeixement formal com a vegueria de iure.
Maragall, “l’intel·lectual més important dels últims 150 anys”
El títol del llibre gira al voltant de Joan Maragall, una figura a qui Vega dedica una atenció especial. L’autor el considera el pensador i creador literari que va aconseguir introduir la cultura catalana dins del circuit de la gran cultura europea, una aportació que Vega situa per sobre de qualsevol altre intel·lectual català en segle i mig d’història.
“L’intel·lectual més important que hem tingut a Catalunya en els últims 150 anys” — Xavier Vega, sobre Joan Maragall
Al costat de Maragall, el llibre rescata altres noms propis del paisatge cultural ebrenc i català. Vega destaca Artur Bladé i Desumvila com l’home que va encunyar l’adjectiu “ebrenc” per designar els habitants i la identitat del territori, i reivindica Sebastià Juan Arbó com un novel·lista d’una qualitat literària que, al seu judici, es pot equiparar a la de Dostoievski.
El franquisme i el “genocidi cultural” viscut en primera persona
Un dels passatges més personals de la presentació va ser la reflexió de Vega sobre les conseqüències de l’escola franquista en la seva pròpia trajectòria vital. L’autor va explicar com va arribar als 24 anys sense saber llegir ni escriure en la seva pròpia llengua materna, el català, una situació que va atribuir directament al sistema educatiu de la dictadura.
“Em trobo, amb 24 anys, que soc analfabet en la meua llengua, la llengua que m’havia donat ma mare” — Xavier Vega, autor
Vega va qualificar aquesta realitat viscuda per generacions senceres com un autèntic genocidi cultural, un terme que va usar per descriure l’efecte sistemàtic d’un model educatiu que va silenciar i marginar la llengua i la cultura catalanes durant dècades. El llibre, en definitiva, s’erigeix com un exercici de memòria col·lectiva i d’anàlisi política que beu d’una trajectòria personal i intel·lectual forjada en el territori ebrenc.
