Les danes del 2025 van deixar una cicatriu profunda als camins rurals de les Terres de l’Ebre. Ara, mesos després, el Departament d’Agricultura ha donat per tancades les obres de restauració d’un total de 25 camins malmesos, repartits entre el Penedès i l’Ebre. A la nostra zona, l’actuació es va concentrar en un sol punt, però d’un pes considerable: el Canal Xerta-Sènia, amb 22 quilòmetres recuperats.

No és un camí qualsevol. El Canal Xerta-Sènia és una artèria fonamental per a l’activitat agrícola de la comarca, i tenir-lo en mal estat no és una molèstia menor. És temps perdut, maquinària que no passa, feina que s’enreda. Per als pagesos que el fan servir cada setmana, la restauració és una notícia concreta i palpable, no un titular administratiu.

Què s’ha fet exactament al Canal Xerta-Sènia

Les obres no es van limitar a tapar forats i tirar pedres. L’actuació va incloure desbrossament dels marges, neteja de cunetes, millora de la capa granular del ferm i construcció de guals de formigó i sistemes de drenatge per gestionar millor l’aigua quan torna a ploure amb força. També es van arranjar punts específics amb formigó directament sobre el canal i es va millorar la senyalització per augmentar la seguretat dels usuaris. Una intervenció, doncs, que vol ser duradora i no només cosmètica.

El drenatge és clau. Una de les lliçons que deixen les danes és que els camins rurals no cauen per l’aigua que plou a sobre, sinó per l’aigua que no té per on marxar. Quan les cunetes estan plenes de vegetació i el ferm no drena, l’aigua fa el seu camí i s’emporta el que troba. Que les obres hagin posat el focus aquí és, si més no, un senyal que s’ha après alguna cosa.

Una inversió de mig milió repartida de forma desigual

El cost total de les 25 actuacions ha estat de 452.347 euros. La majoria dels camins restaurats, concretament 24, es troben a l’Alt Penedès i l’Anoia, sumant 20,29 quilòmetres. A les Terres de l’Ebre, un únic camí però amb una longitud superior a tots els del Penedès junts. La desproporció geogràfica crida l’atenció: un sol camí a l’Ebre enfront de vint-i-quatre al Penedès. Això no vol dir necessàriament que el nostre territori en va sortir millor parat, sinó que potser la concentració dels danys aquí va ser diferent o que la xarxa de camins afectats és una altra.

La pregunta que queda a l’aire és si aquest camí és l’únic que necessitava intervenció urgent o si n’hi ha d’altres que encara esperen torn. Les danes no acostumen a ser selectives, i qualsevol pagès de la zona pot recordar algun tram en mal estat que no ha vist cap màquina encara. L’Administració ha tancat un capítol, però la història dels camins rurals de l’Ebre és llarga i sovint mal explicada.

El que canvia per als qui treballen la terra

Un camí rural en mal estat no és un problema d’infraestructura abstracta, és un problema de cada dia per a qui en depèn. Un tractor que no pot circular, una collita que arriba tard, un accés tallat just quan toca regar. La restauració del Canal Xerta-Sènia té un impacte real sobre la logística agrícola d’una zona que ja té prou reptes sobre la taula.

Que les obres estiguin fetes és bo. Que s’hagi invertit en drenatge i no només en pedres és millor. El que caldrà veure és si la pròxima llevantada posa a prova allò que s’ha fet i si aguanta. Perquè a l’Ebre, la naturalesa sempre acaba passant factura, i els camins rurals solen ser els primers a pagar-la.