El tram de l’AP-7 que creua les Terres de l’Ebre entre Calafat i Amposta s’ha convertit en un dels punts més vigilats de Catalunya. En els primers 103 dies de 2026, els radars instal·lats en aquest corredor de 44 quilòmetres han generat 1.791 expedients per excés de velocitat. Són una mitjana de 17 vehicles sancionats cada dia. No és un titular de temporada alta. És cada dia, tot l’any.

Darrere d’aquesta xifra hi ha un tram que els conductors habituals coneixen bé. Recte, llarg, ple de camions i amb una sensació d’amplitud que enganya. Precisament per això és perillós. El traçat invita a accelerar sense que el conductor ho percebi com un risc real, i la densitat de vehicles pesats fa que qualsevol incident tingui conseqüències greus.

Un tram amb historial propi

Les dades de 2025 ho expliquen amb cruesa. L’AP-7 va concentrar 11 de les 31 morts registrades a la província de Tarragona, i el 67% dels accidents mortals d’aquesta autopista a Catalunya es van produir en aquest tram. No és una coincidència estadística. És un problema estructural que les administracions porten anys intentant abordar sense acabar de trobar la solució definitiva.

Les mesures de seguretat posades en marxa des del desembre de 2025 semblen haver tingut efecte, almenys en un indicador clau. Durant els primers mesos de 2026 no s’ha registrat cap víctima mortal en aquest tram. Seria una bona notícia si no calgués posar-la en context. La pressió dels radars ajuda, però no transforma per si sola una via.

Els camions, una categoria a part

Entre els 1.791 expedients oberts, n’hi ha 335 específics contra conductors de vehicles pesats per conducció irregular. Són 3,25 infraccions diàries de mitjana. Aquí no parlem només de velocitat excessiva, sinó de comportaments irregulars al volant de vehicles que poden superar les 40 tones. Per als conductors que fan cada dia aquest tram per anar a treballar o per desplaçar-se entre municipis, la convivència amb els camions és un element quotidià que genera una tensió real a la carretera.

No totes les infraccions de camioner impliquen la mateixa gravetat, però el volum de casos indica que el problema va més enllà de quatre conductors descuidats. És un patró. I és en aquest context on s’entén la propera mesura del Ministeri de Transports.

Velocitat variable segons quants camions hi ha

El Ministeri té previst instal·lar en aquest tram un sistema pionera a l’Estat que ajustarà els límits de velocitat en temps real en funció del nombre de vehicles pesats que circulin en cada moment. Quan la densitat de camions augmenti, els límits baixaran automàticament. Els 100 km/h per a turismes i els 80 km/h per a camions podran variar segons la situació real del tràfic.

És una aposta tecnològica que s’ha provat en altres països europeus amb resultats positius. La lògica és senzilla. El risc no és el mateix amb deu camions a la vista que amb dos. Adaptar la velocitat màxima a la situació real del moment és una idea que sobre el paper té sentit, però que dependrà molt de com s’implementi, de la senyalització i, sobretot, de si els conductors li fan cas.

Més multes, menys morts. Però per quant de temps

El debat de fons és si la vigilància continuada i la tecnologia variable seran suficients per trencar una dinàmica que porta anys arrelada. Dissuadir és necessari, però no resol el problema de fons d’una via que concentra un volum de tràfic pesat difícilment comparable a qualsevol altra autopista de la demarcació. Els veïns que viuen als municipis propers i els conductors que fan aquest recorregut diàriament saben que la millora és real, però que la carretera continua sent la mateixa.

De moment, el comptador de 2026 segueix sense víctimes mortals. Que segueixi així dependrà de factors que cap radar no controla del tot.