A l’Aldea, els alumnes de primària no han passat els mesos de març i abril exclusivament entre llibres i pissarres. Han agafat pinzells. I el resultat, exposat a la Galeria Art Khaos, és d’aquells que fan parar el pas i mirar de veritat.

Alcachofes, ametllers i el Delta vist des del cel

Les escoles 21 d’Abril i Maria Garcia Cabanes han protagonitzat un projecte artístic que posa en valor allò que els infants del municipi tenen davant els ulls cada dia però que, massa sovint, s’acaba donant per descomptat. Els murals s’inspiren en elements que defineixen l’Aldea com a lloc: els camps d’alcachofes, els ametllers en flor, les vistes aèries del Delta. Tot allò que un adult aldeà identificaria de seguida com a propi, ara és art en mans de la mainada.

El treball no ha estat una activitat espontània de cap de setmana. Ha comptat amb la supervisió de professionals del sector i s’ha desenvolupat amb temps i criteri al llarg de dos mesos. No és un projecte fet de pressa per omplir una programació. Té una voluntat clara darrere.

Aprendre fora de l’aula, arrelar-se al territori

La iniciativa s’emmarca dins el Pla Educatiu d’Entorn de l’Aldea, una estructura que des de fa anys intenta que l’escola no sigui una illa dins el municipi sinó una part activa del teixit social. L’art s’hi usa com una ferramenta transversal, no com una assignatura de segona fila. I aquí és on rau la diferència respecte d’altres projectes que acaben en un mural al pati i poca cosa més.

Perquè la pregunta és legítima: de quants projectes escolars en queda alguna cosa un cop s’acaba el curs? En aquest cas, l’exposició a la Galeria Art Khaos ha fet una funció que va més enllà de mostrar els treballs. Ha servit per consolidar un vincle real entre els centres docents i els agents culturals locals, cosa que no sempre es dona i que, quan es dona, acostuma a tenir recorregut.

El sentit de pertinença no s’explica, es construeix

Hi ha una cosa que aquest tipus d’iniciatives fan molt bé quan estan ben plantejades: no li diuen a un infant que el seu territori és important, sinó que li fan sentir que ell o ella en forma part activa. Quan un nen de vuit anys pinta el Delta des de la perspectiva del cel, està fent una cosa que molts adults no han sabut mai fer: observar el propi entorn amb distància i alhora amb afecte.

El vincle emocional amb el lloc on es creix no cau del cel. Es treballa. I sovint es treballa millor amb un pinzell a la mà que amb un text al quadern. El Pla Educatiu d’Entorn de l’Aldea sembla que ho ha entès, i el projecte dels murals n’és una bona prova.

Cultura local que es construeix des de baix

L’exposició final no és el punt d’arribada, hauria de ser el punt de partida. Que dos centres educatius i una galeria d’art local hagin coincidit en un mateix projecte és exactament el tipus de col·laboració que fa falta en municipis com l’Aldea. Sense grans pressupostos ni titulars grandiloqüents, però amb efecte real sobre la comunitat.

Al cap i a la fi, els murals quedaran. I d’aquí uns anys, algun d’aquells nens recordarà que va pintar un camp d’alcachofes o les llacunes del Delta. I potser, per aquell motiu concret, no li serà del tot indiferent el lloc on va créixer.