El CHP Amposta no s’atura. L’equip ampostí ha sumat la setena jornada consecutiva sense conèixer la derrota al grup A de Tercera Catalana d’hoquei patins, i ho ha fet amb una victòria que, vista des de fora, sembla còmoda, però que va necessitar una bona estona per agafar forma. El rival era el CP Monjos, i el partit es va disputar lluny de casa, amb tot el que això implica quan et jugues tant a cada sortida.

Primera part per oblidar, segona part per emmarcar

La primera meitat va ser un tràmit incòmode. Igualats, sense que cap dels dos equips aconseguís imposar el seu ritme, el marcador al descans no reflectia la diferència real entre ambdós conjunts, o potser sí que ho feia. Però el que va passar a la represa va ser una altra historia. El CHP Amposta va sortir amb una intensitat diferent i va aclaparar el Monjos fins a un punt en què el resultat va deixar de ser una incògnita.

Els gols van arribar de diverses mans. Ferran Pons en va anotar dos, i Joan Esquerré, Erill, Josep Pons, Pau Esquerré i Pau Bayo van completar una golejada que diu molt de la profunditat de la plantilla. No és un equip d’un sol home, i això és precisament el que el fa perillós quan arriba el tram decisiu de la temporada.

Quatre jornades per decidir-ho tot

El calendari no perdona i els nervis comencen a ser part del joc. Resten només quatre jornades per tancar el campionat, i els rivals directes en la lluita pels llocs d’ascens es mantenen ferms. No és el moment de calcular punts, és el moment de guanyar i prou. Cada partit que passa sense derrota és un pas endavant, però la pressió creix amb cada jornada perquè tots els equips que aspiren a pujar saben que el marge d’error és gairebé inexistent.

La situació és tan oberta com estimulant. I a Amposta, on l’hoquei patins té una tradició que no cal recordar a ningú que hi hagi viscut, les converses sobre el campionat ja han sortit dels pavellons i han entrat als bars i a les places. Quan un equip local es juga quelcom de veritat, la ciutat ho nota.

Divendres, prova de foc a casa

El proper compromís arriba aviat. Divendres a les 21:45 hores, el CHP Amposta rep l’Hoquei Vila-Sana Alpicat al seu pavelló, en un partit que, sobre el paper, sembla favorable als locals. A la primera volta, l’Alpicat va caure per un contundent 1 a 6, una diferència que invita a l’optimisme però que en el futbol i en l’hoquei pot ser trampa per als confiats.

Jugar a casa és un avantatge, però també una responsabilitat. El públic ampostí no es desplaça a veure un tràmit, es desplaça a viure un partit que pot tenir conseqüències reals en el final de temporada. L’equip haurà de gestionar la pressió de ser favorit sense caure en la relaxació que va fer tan grisa la primera meitat contra el Monjos. Si repeteixen la versió de la segona part, els tres punts no haurien d’escapar-se.

Un final de temporada per seguir de prop

Sigui com sigui, el CHP Amposta ha demostrat al llarg d’aquestes set jornades que no és un equip irregular. Té un sistema, té jugadors que saben assumir responsabilitats i té una capacitat de reacció que no tots els equips de la categoria poden exhibir. L’ascens no és cap regal, però tampoc és una quimera.

Quatre partits. Vint-i-vuit dies, més o menys, per saber si aquesta temporada quedarà als annals o si el capítol es tancarà amb la sensació amarga del que podria haver estat. El que és segur és que val la pena seguir-ho de prop.