Dissabte 18 d’abril, 360 ciclistes i vianants van trepitjar per primera vegada els 27 quilòmetres nous de la Via Verda de la Val de Zafán. Van sortir des de quatre punts alhora, Roquetes, Vinallop, Amposta i la Ràpita, i es van trobar al mig. No és habitual que una infraestructura s’inauguri caminant, però aquí tenia tot el sentit.

Un traçat que porta més d’un segle esperant

La història d’aquesta via és llarga i amb algun drama entremig. El traçat ferroviari es va projectar el 1863 amb la idea de connectar La Puebla de Híjar, a Terol, amb la Ràpita. Un eix que hauria canviat el mapa econòmic de la zona. Al final va funcionar, però tard, malament i poc. Va estar en servei 31 anys fins que el 1973 van tancar les vies. Durant dècades, aquell corredor va quedar abandonat, convertit en una ferida verda enmig del territori.

Ara, més de cinquanta anys després del tancament, el corredor ressuscita com a ruta per a bicicletes i vianants. I ho fa amb un pressupost de 6,3 milions d’euros finançats pels Fons de Recuperació Europeu Next Generation, liderats per la Diputació de Tarragona en col·laboració amb els ajuntaments d’Amposta, Roquetes, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita. Una aposta pública de gran format que, per una vegada, ha tirat endavant.

Un pont verd sobre l’AP-7 i moltes expectatives

El punt més vistós del nou tram és el pont verd de 90 metres de llargada que creua l’AP-7 i la C-12. No és un detall menor. Qui hagi intentat mai travessar a peu o en bici aquella zona sap el que significa tenir un pas segur. A part del pont, la infraestructura inclou baranes de protecció, senyalització i plantacions d’arbres. El resultat és una ruta que connecta físicament els parcs naturals dels Ports i del Delta, d’una punta a l’altra, fins arribar al mar.

L’impacte sobre la vida quotidiana dels veïns dels municipis del voltant pot ser real, però dependrà de si la via s’integra en els hàbits locals o si queda reservada als visitants de cap de setmana. Que 360 persones hi apareguessin el primer dia és un bon senyal, però la prova de foc serà un dimarts de novembre. El turisme de proximitat és fàcil d’aplaudir i difícil de sostenir.

La Via Verda com a eina turística, amb totes les lletres

El Patronat de Turisme ja ha engegat un planificador digital de rutes i ha preparat recursos audiovisuals per promocionar la Via Verda en diversos mercats. L’objectiu és clar: atreure visitants en temporada baixa, especialment a la primavera i la tardor, i reduir la dependència de l’estiu. La idea de desestacionalitzar el turisme és l’objectiu etern d’aquesta terra, i la Via Verda és un dels arguments més sòlids que s’han posat sobre la taula fins ara.

Una ruta que va dels Ports al mar, passant per l’interior de la comarca, amb infrastructura adequada i una narrativa històrica potent al darrere, té tots els ingredients per funcionar. Ara bé, una cosa és tenir el producte i una altra és saber vendre’l i mantenir la ruta en bon estat any rere any. Els camins abandonats tornen a créixer si ningú no hi passa. I en aquest país, el manteniment és sempre l’assignatura pendent.

Què canvia, doncs

Per als veïns de Roquetes, Amposta o la Ràpita, la Via Verda pot ser una sortida de cap de setmana, un recorregut per conèixer el territori o simplement una raó per treure la bici del garatge. Per als municipis petits del traçat, pot ser una injecció d’activitat econòmica si es treballa bé l’oferta d’allotjament, restauració i serveis.

El potencial hi és. Ara comença la part que no surt als discursos inaugurals.