Tres mesos després del col·lapse de Rodalies, els autobusos de tot Catalunya, incloses les línies que connecten les Terres de l’Ebre amb la resta del país, han passat de circular al 80% de la seva capacitat al 100% en diverses rutes. No és un pic puntual. És un canvi d’hàbit que ja ningú no espera que es reverteixi.
La xifra ho deixa clar: el 2025 el sector ha registrat 90 milions de passatgers, i les projeccions apunten a superar els 100 milions el 2026. L’autobús ha deixat de ser el transport de qui no té cotxe per convertir-se en una opció real per a molta gent que ha perdut la paciència amb el tren. Qui agafa el bus de matinada des de Tortosa o l’Amposta per arribar a Tarragona o Barcelona ho entén perfectament.
Conductors nous, autobusos vells
Per respondre a aquesta demanda creixent, les empreses de transport han contractat més de 200 treballadors des de principi d’any. I el sector preveu fins a 1.500 llocs de treball nous en els pròxims anys. Una bona notícia en termes d’ocupació, però que no resol el problema immediat: els autobusos que circulen avui ja van plens.
El problema de fons és que comprar un autobús nou no és com comprar un cotxe. El procés d’adquisició, especialment per als vehicles de baixes emissions, pot allargar-se entre sis mesos i dos anys. Mentre arriben els reforços, les línies continuen fent el que poden amb el que tenen. I el que tenen, sovint, és insuficient.
La infraestructura que ningú no ha posat al dia
El sector no es queda quiet. Les empreses i els experts identifiquen un seguit de colls d’ampolla que fan que el servei sigui més lent i menys fiable del que hauria de ser. Les vies col·lapsades als accessos de les grans ciutats penalitzen els busos igual que els cotxes particulars, però amb una diferència important: un autobús ple de quaranta persones no hauria de perdre el temps en un embós al costat de vehicles amb un sol ocupant.
Per això el sector reclama carrils específics per a autobusos i noves estacions que permetin una operativa més àgil. Sense infraestructura adequada, de poc serveix tenir més busos i més conductors si el vehicle queda atrapat al mateix carrer de sempre. És una reclamació antiga, però ara arriba amb dades noves al darrere.
Essencial i capil·lar, dos mots que ho diuen tot
Els experts del sector han optat per dues paraules per definir l’autobús: essencial i capil·lar. No és retòrica. Un servei capil·lar és el que arriba on el tren no arriba, el que connecta un municipi petit de la Ribera d’Ebre amb la capital de comarca, el que permet que algú sense vehicle propi pugui anar al metge, a treballar o a fer gestions sense dependre de ningú.
Quan Rodalies falla, l’autobús no és un pla B: és l’única xarxa que queda dempeus. I això, que sempre havia estat cert, ara ha quedat exposat davant de tothom amb una cruesa que fa difícil mirar cap a un altre costat. La pregunta és si les administracions estaran a l’altura d’un sistema que ha demostrat que pot créixer, però que necessita que algú inverteixi de debò en les seves condicions per fer-ho bé.
