A Amposta, trobar pis és cada vegada més difícil. No és una sensació ni una queixa de bar. És una xifra que fa mal: entre 2020 i 2024, s’ha acabat un sol habitatge nou per cada 52 nous residents. És la ràtio més crítica de tota la demarcació de Tarragona, i posa números a una realitat que molts veïns ja viuen cada dia quan busquen on instal·lar-se o on emancipar-se.

El diagnòstic no és exclusiu d’Amposta. La Cambra de la Propietat Urbana ha analitzat l’evolució de la construcció residencial als principals municipis tarragonins i el resultat és consistent i preocupant. La producció d’habitatge nou és estructuralment insuficient per absorbir el creixement de població. I quan l’oferta no acompanya la demanda, els preus pugen. Això ho sap tothom. El que fa diferent aquest informe és que ho quantifica.

Les xifres que expliquen el problema

Tortosa no surt molt millor parada. La capital de les Terres de l’Ebre registra 24 persones noves per cada habitatge construït en el mateix període. A escala de demarcació, Valls arriba a 49,1 persones per habitatge i Al Vendrell se situa en 24,9. Fins i tot Tarragona ciutat, amb 976 habitatges acabats, té una ràtio de 6,8 persones per unitat nova, en un context on la població ha crescut en 6.636 persones.

Dit d’una altra manera. Els municipis creixen, però els habitatges no apareixen al mateix ritme. I això no és una anomalia puntual. És un patró que s’ha anat consolidant durant anys i que ara es manifesta en preus de compra disparats, contractes de lloguer cada vegada més curts i una oferta que s’escurça mes rere mes. Qui hagi intentat llogar un pis a Tortosa o Amposta en els últims dos anys ja sap de què parlem.

Per què no es construeix més

La pregunta òbvia és aquesta. Si hi ha demanda, si hi ha gent que necessita habitatge, per què no es promou més? La resposta no és simple, però hi ha factors coneguts. Els tràmits urbanístics són lents. Les promocions privades troben traves administratives que desincentivouen la inversió. I la rehabilitació del parc existent, que podria alleujar part de la pressió, tampoc no avança al ritme necessari.

La Cambra de la Propietat Urbana demana mesures concretes per agilitzar els tràmits, facilitar noves promocions i incentivar la rehabilitació. Són peticions que es repeteixen cada cert temps, però que rarament es tradueixen en canvis reals sobre el terreny. La qüestió és si aquesta vegada les dades seran prou contundents per moure alguna cosa. O si tornarem a llegir el mateix informe d’aquí a quatre anys amb xifres pitjors.

Qui ho pateix i com

No estem parlant d’estadística abstracta. Estem parlant del jove d’Amposta que no troba pis i acaba quedant-se a casa dels pares més temps del que voldria. De la família que arriba a treballar al territori i no troba on establir-se. Del petit empresari que vol contractar però els treballadors no troben habitatge a la zona. La manca d’habitatge no és un problema d’habitatge sol, és un fre econòmic i social per a tot el territori.

El Delta, la Ribera, la capital a Tortosa. Tots els racons de la demarcació competeixen ara per una oferta que no dona per a tothom. I mentrestant, les administracions locals gestionen la pressió amb eines limitades i competències escasses. Ningú nega el problema. El que falta, ara com ara, és veure qui fa el primer pas real.