A la Ribera d’Ebre hi ha motiu de celebració. L’equip femení de l’Handbol Ascó ha aconseguit l’ascens a la Lliga Or després de vèncer 30 a 23 en un partit que no va ser fàcil des del primer minut. I el millor de tot és que encara queden quatre jornades per disputar. L’ascens és matemàtic, oficial i ben guanyat.
Un inici complicat que no va fer por
Els primers deu minuts van ser de patiment. L’equip de Joan Curto anava per darrere en el marcador i les baixes pesaven. Perquè cal dir-ho clarament: les de l’Ascó no van arribar a aquest partit en les millors condicions físiques. Jugadores fora, plantilla curta i la pressió d’un resultat que podia canviar la temporada. Amb aquest panorama, molts equips haguessin cedit.
Però no. La defensa va aguantar, els contragols van arribar i la dinàmica del partit va capgirar completament durant la primera meitat. Quan va sonar el xiulet del descans, el marcador ja deia 17 a 13 a favor de les asconines. Un avantatge suficient per agafar aire i per entendre que aquell partit estava encarrilat.
La segona part, sense deixar caure el ritme
Hi ha equips que surten del vestidor après el descans amb el peu de l’accelerador aixecat. L’Ascó no va caure en aquesta trampa. La segona part va seguir amb intensitat, sense especular, sense regalar res a les rivals. El resultat final de 30 a 23 reflecteix una diferència clara i una manera de jugar que Joan Curto ha construït durant tota la temporada.
L’ascens s’ha produït amb quatre jornades encara per jugar, i això diu molt de la solidesa d’aquest equip al llarg del curs. No és un ascens d’últim dia ni de calculadora en mà. És un ascens fet amb feina acumulada, i el marcador d’aquest darrer partit ho certifica sense marge per al dubte.
La derrota del Canovelles ho tanca tot
Si la victòria pròpia ja era suficient, la derrota del Canovelles va acabar de tancar el quadre. A vegades el futbol, o en aquest cas l’handbol, regala moments d’aquests en què els resultats paral·lels s’alineen i fan que tot encaixi d’un cop. La combinació de resultats va convertir una bona tarda en una gran tarda per a l’handbol de la Ribera d’Ebre.
Perquè no cal oblidar d’on vénen. Un equip de poble, amb recursos limitats, que competeix en categories on els rivals sovint venen de ciutats amb més infraestructura i més profunditat de plantilla. Que aconsegueixis pujar de categoria amb baixes i amb els primers minuts en contra diu molt de la mentalitat d’aquest grup.
Què canvia ara per a l’Ascó
La Lliga Or és un salt real. No és un premi honorífic ni una distinció de paper. És una categoria superior, amb rivals de més nivell i amb una exigència més gran per a tothom, des de les jugadores fins a la direcció del club. El repte de consolidar la categoria serà el proper objectiu, però ara mateix toca gaudir.
A Ascó, avui, es parla d’handbol femení. I no és poca cosa. En un panorama esportiu local on sovint costa que els equips femenins tinguin la visibilitat que mereixen, un ascens com aquest és exactament el tipus de notícia que hauria d’arribar a tothom. Joan Curto i les seves jugadores han fet una feina que mereix ser explicada i celebrada sense pressa.
