Les Terres de l’Ebre segueixen sent un territori singular en el mapa lingüístic de Catalunya. Mentre al Camp de Tarragona només el 37,9% de la població parla habitualment en català, aquí s’arriba al 66,8%, gairebé el doble. Les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Població 2023 dibuixen un país amb dues velocitats molt diferents, i la bretxa no para de créixer.

El Camp de Tarragona, al furgó de cua

El 37,9% del Camp de Tarragona és superior a la mitjana estatal del 32,6%, però el consol dura poc. Només l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 24,7%, i el Penedès, amb un 34,6%, queden per davant en el rànquing de territoris on menys es parla català. Dit d’una altra manera, el Camp és la tercera demarcació amb pitjors dades de tot Catalunya. Per als qui creien que anar bé respecte a la mitjana ja era suficient, les xifres conviden a repensar-ho.

El problema no és de comprensió. El 92,7% dels residents majors de 15 anys entén el català perfectament. El problema és un altre, i és molt més profund. Només el 35,1% el té com a llengua inicial, mentre que el castellà ho és per al 41% de la població. Entendre una llengua no garanteix que es parli, i les dades ho demostren amb tota la cruesa.

Qui parla català i qui no, i per qué importa

Hi ha un patró clar darrere de les xifres. Les persones nascudes a Catalunya utilitzen el català habitualment en un 61% dels casos, però les nascudes a la resta de l’Estat ho fan en només un 10%, i les estrangeres en menys del 3%. Això explica en gran part la situació del Camp de Tarragona, una zona que ha viscut dècades d’arribada massiva de població forana, primer de la resta d’Espanya i després de l’estranger.

I llavors hi ha els joves. Potser el dato més inquietant de tota l’enquesta és que el grup d’entre 15 i 29 anys és el que menys utilitza el català habitualment, amb un 29,6%. Els majors de 65 anys arriben al 47,5%. La llengua, doncs, envelleix. I això no és una metàfora poètica, és una tendència documentada que hauria de preocupar molt més del que sembla que preocupa.

Quaranta propostes sobre la taula

Davant d’aquest panorama, la Conselleria de Política Lingüística ha presentat una guia amb 40 propostes d’acció adreçades als municipis perquè impulsin plans locals de foment del català en diverses àrees. El conseller Vila ha insistit en la necessitat que els treballadors públics parlin català i que la ciutadania s’adreci espontàniament en aquesta llengua als nouvinguts que l’estan aprenent.

Quaranta propostes poden ser moltes coses, però també poden ser paper mullat si els ajuntaments no les fan seves. La pregunta que se li planteja a qualsevol alcalde de la comarca és concreta, no és filosòfica. Tens pressupost, tens voluntat i tens un pla real, o esperaràs que ho faci algú altre? Perquè les guies no parlen sol. I als pobles, la gent es veu cada dia al mercat, a la farmàcia, a la plaça.

Una realitat que les Terres de l’Ebre coneixen bé

Des d’aquí, amb el 66,8% de parlants habituals, és fàcil mirar cap al Camp de Tarragona amb una certa distància. Però seria un error de perspectiva. La pressió lingüística no s’atura a cap frontera comarcal, i el que avui afecta el Camp pot ser el mirall del que arribi aquí d’aquí a una generació si no es cuida el teixit quotidià de la llengua. La qüestió no és defensar una llengua contra algú. És decidir en quina llengua volem viure junts. I, de moment, les dades diuen que no tothom ha pres la mateixa decisió.