El 23 d’abril torna a pintar de vermell i groc els carrers de les Terres de l’Ebre. De Tortosa a la Ràpita, d’Amposta a Mòra d’Ebre, les places s’omplen de parades, signatures d’autors i activitats que, any rere any, demostren que la Diada de Sant Jordi aquí no és un mer tràmit cultural. És una de les poques jornades en què la vida del carrer s’organitza al voltant dels llibres i la llengua. I enguany, com sempre, hi ha de tot: grans actes i petites iniciatives que, de vegades, diuen molt més del que sembla.
Tortosa i les comarques, plenes d’actes
Tortosa serà, un any més, l’epicentre de la festa al Baix Ebre. La ciutat acollirà homenatges als escriptors Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos i Gerard Vergés, figures que formen part del paisatge literari de la comarca. A això s’hi suma la Flama del Correllengua Agermanat i la manifestació Sant Jordi per la Llengua, que posa sobre la taula, sense embuts, que la festa no és només de roses i best sellers. El Baix Ebre, de fet, concentra la major diversitat d’actes de tot el territori, amb municipis com Aldover, Alfara de Carles, l’Ampolla, Camarles, Deltebre, Roquetes i Xerta oferint presentacions de llibres d’autors locals. Res de noms importats.
Al Montsià, Alcanar, Amposta i la Ràpita també tenen programació de pes, amb signatures d’autors, espectacles infantils, concerts i activitats de dansa. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta no queden enrere: Ascó, Mòra d’Ebre, Tivissa i Vinebre participen amb parades, concursos literaris i activitats escolars. La geografia de Sant Jordi a les Terres de l’Ebre és extensa i plural, i això és, en si mateix, una bona notícia.
Paüls, on la festa va anar més enllà
Però si hi ha una imatge que es queda gravada d’aquest Sant Jordi, és la de l’escola Sant Roc de Paüls. Els alumnes de primer a sisè de primària van decidir que la Diada podia ser alguna cosa més que comprar un llibre i una rosa. Van elaborar manualitats, roses, polseres, collars i dibuixos, i els van posar a la venda per recaptar fons destinats a ONG que treballen amb infants víctimes de guerra. Una escola petita, un poble petit, una iniciativa que fa pensar.
Tot plegat s’emmarca en el projecte educatiu Entendre les guerres per a construir la pau, que han treballat al llarg de tot el curs. No és una activitat puntual per quedar bé davant les famílies. Els alumnes han explorat els conflictes bèl·lics des d’una perspectiva històrica i humana, amb lectures sobre la dictadura, la visita de l’autora d’un dels llibres treballats, i la participació de l’historiador Roc Salvador i de Margarida Català, filla de Neus Català, supervivent dels camps nazis. Quan la història entra a l’aula amb cara i ulls, canvia alguna cosa.
Quan les famílies porten la memòria a l’escola
Un dels moments més significatius del projecte va ser la participació de les famílies del poble, que van compartir vivències personals lligades als conflictes. Aquesta connexió entre el que s’aprèn als llibres i el que s’ha viscut a casa és el tipus d’educació que no es pot improvisar. Els infants de Paüls han après que les guerres no són només dates i mapes, sinó vides concretes, sovint molt properes.
Vendre polseres per ajudar nens que pateixen la guerra mentre el poble celebra Sant Jordi té una lògica interna que diu molt de com s’ha plantejat tot plegat. No és caritat espontània, és el resultat d’un any sencer de feina. I això, en un any en què les guerres segueixen ben presents als informatius, té un pes especial. Potser la millor rosa d’aquest Sant Jordi no la trobarem a cap parada de Tortosa, sinó a Paüls.
