Les Terres de l’Ebre han tornat a posar-se al mapa europeu del càmping, i aquesta vegada amb dos reconeixements que no vénen de cap jurat de despatx. El Càmping Ametlla, a l’Ametlla de Mar, ha guanyat el premi al millor càmping de senderisme, mentre que el Càmping Estanyet s’ha endut la categoria de càmping més dog-friendly dels premis ACSI Awards Espanya 2026. Dos noms, dos perfils molt diferents, i un denominador comú: els van escollir els propis campistes.

Això és el que fa que aquests premis valguin la pena de llegir. No hi ha cap comissió d’experts ni cap patrocinador que decideixi qui guanya. Gairebé 100.000 usuaris europeus van votar entre setembre de 2025 i gener de 2026, avaluant les seves experiències reals. Quan un campista alemany o neerlandès diu que un lloc és el millor per passejar amb el gos, és perquè ho ha viscut. I aquí guanyen els nostres.

Tarragona lidera, i les Terres de l’Ebre hi posen el peu

El resultat no és anecdòtic. Els càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre han aconseguit 5 de les 9 categories dels premis d’enguany. Això situa la demarcació de Tarragona com una de les destinacions de referència del sector del càmping a escala europea. No és una frase de nota de premsa, és la conclusió directa dels números.

I en aquest context, els dos establiments ebrencs no queden com a convidats de pedra. El premi al millor càmping de senderisme per a l’Ametlla de Mar té una lògica clara per a qui conegui la zona. El territori és el producte, i els senders del Baix Ebre i el Montsià fa anys que atrauen visitants que busquen alguna cosa més que platja i piscina. Que ara un premi europeu ho certifiqui és, sobretot, una validació del que molts veïns ja sabien.

Gossos, senders i la pregunta de fons

El guardó al càmping més dog-friendly pot semblar una curiositat, però diu molt sobre com ha evolucionat el perfil del turista que tria les Terres de l’Ebre. Viatjar amb mascotes ja no és una excentricitat, és una demanda real i creixent entre els campistes centreeuropeus que omplen els càmpings cada estiu. Apostar per aquest segment no és un capritx, és una decisió de mercat que, vistes les votacions, ha funcionat.

La pregunta que cal fer-se, però, és quina part d’aquest èxit es tradueix en benefici real per als municipis. Els premis generen visibilitat, i la visibilitat genera reserves. Però les reserves arriben als càmpings, no necessàriament als bars, als mercats o als comerços del voltant. Aprofitar l’efecte d’arrossegament és una assignatura que les poblacions de la zona encara tenen pendent de tancar bé.

Catalunya, epicentre europeu del sector

Hi ha un detall d’aquesta edició que no és menor. Per primera vegada, els premis s’han lliurat a Catalunya, en el marc del 2n Congrés de Càmpings de Catalunya celebrat a la Seu d’Urgell. Que el sector europeu del càmping miri cap aquí no és casual, i el president de l’associació del ram ho atribueix a anys d’inversió, innovació i aposta per la sostenibilitat i l’experiència del client.

El discurs és el de sempre, però els resultats, en aquest cas, el sostenen. Quan 100.000 europeus voten i cinc guardons aterren a la demarcació de Tarragona, ja no es pot dir que sigui sort. Es pot discutir si el model és prou inclusiu per als pobles que hi viuen al costat, però el que no es pot negar és que els càmpings de les Terres de l’Ebre estan fent les coses millor que la majoria.