El sistema ferroviari de les Terres de l’Ebre porta anys funcionant com un afegitó del mapa de transport català. Ho saben els qui agafen el tren a l’Aldea, ho saben els qui intenten arribar a Tarragona en hora punta, i ara ho posa damunt la taula Junts amb una proposta que va més enllà del discurs habitual de les infraestructures pendents.

Una xarxa nova per a un territori ignorat

La formació planteja crear una xarxa de Rodalies específica per a la Catalunya Sud que integri el Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’objectiu no és només augmentar freqüències, sinó repensar la interconnexió entre territoris que durant dècades han estat tractats com a perifèria d’un model dissenyat des de Barcelona i per a Barcelona. Els alcaldes que han donat suport a la proposta ho diuen sense embuts: el model actual és fruit de decisions centralitzades que no han tingut en compte les realitats d’un territori policèntric com el nostre.

I no s’equivoquen. La manera com s’organitza el servei actual parteix d’una lògica radial que deixa les connexions transversals en una situació precària. Anar de les Terres de l’Ebre a Tarragona en tren no hauria de ser una aventura logística, però massa sovint ho és.

El coll d’ampolla que ho condiciona tot

La proposta identifica el tram entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona com el principal problema estructural. Mentre aquest tram no es resolgui, qualsevol millora al sud queda condicionada per la saturació d’un corredor que no es va dissenyar per absorbir el trànsit actual. És un problema conegut, citat en informes des de fa anys, i que segueix sense solució a la vista. Esmentar-lo en una proposta política no el resol, però almenys obliga a posar-lo al centre del debat.

La qüestió és si aquesta vegada el debat derivarà en alguna cosa concreta. Junts preveu traslladar la proposta al Parlament mitjançant una resolució, cosa que posarà la resta de forces polítiques davant d’un full en blanc: o es posicionen a favor d’un canvi de model o queden associades a la defensa del sistema actual. No és una maniobra innocent.

FGC i l’estació de l’Aldea, les dues apostes concretes

Més enllà del diagnòstic, la proposta conté dues apostes que val la pena mirar de prop. La primera és gestionar el servei a través de Ferrocarrils de la Generalitat en lloc del model actual. La idea és guanyar capacitat de decisió des del territori, trencar la dependència d’una gestió que no entén les necessitats locals i apostar per una governança més propera. Si funciona a d’altres àmbits, per què no aquí.

La segona aposta és la construcció de l’estació intermodal de l’Aldea, identificada com una necessitat estratègica per connectar el Polígon Catalunya Sud amb la xarxa de transport i impulsar el desenvolupament econòmic de la zona. No és un projecte nou sobre el paper, però que aparegui de nou en una proposta amb recorregut parlamentari li dona una nova vida política. Per als empresaris del polígon i per als treballadors que hi accedeixen cada dia, seria un canvi real i tangible.

Ara, a veure qui s’hi apunta

El mèrit d’una proposta com aquesta no es mesura el dia que es presenta, sinó els mesos posteriors. La pregunta que queda a l’aire és si hi haurà consens suficient per convertir un document de resolució en una agenda de treball real, amb calendari i recursos. Les Terres de l’Ebre han vist passar massa propostes ferroviàries que s’han quedat en titulars de premsa i poc més.

De moment, la iniciativa obliga el Parlament a pronunciar-se i dona arguments als territoris del sud per reclamar un tracte diferent. Que sigui el principi d’un canvi o un nou episodi de política de l’aparença, dependrà de factors que ara mateix ningú controla del tot. Però ignorar la proposta seria, com a mínim, una comoditat que el territori no es pot permetre.