Una infraestructura que fa anys que es cuina a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta acaba de rebre el reconeixement europeu més important que podia esperar. La central hidroelèctrica reversible de La Fatarella i Flix ha estat inclosa en la llista de projectes estratègics per a Europa dins del Pla Decenal de Desenvolupament de la Xarxa 2026, elaborat per l’organisme que coordina els operadors de transport d’electricitat a tot el continent. No és un premi honorífic. És una declaració d’intencions sobre quin paper jugaran aquestes terres en l’energia del futur.

La notícia arriba just uns mesos després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, que va deixar Espanya sense llum durant hores i va posar en evidència la fragilitat del sistema elèctric europeu davant d’un model energètic en plena transformació. I aquí és on el projecte ebrencs guanya tota la seva rellevància.

Què és i com funcionaria

La central no produeix energia com una tèrmica o una nuclear. El seu valor és un altre. Actuaria com una bateria gegant capaç d’emmagatzemar fins a 75,4 GWh d’energia, suficient per cobrir pics de consum o per reiniciar el sistema elèctric complet després d’una apagada total. En un context en què les energies renovables, el vent i el sol, generen electricitat de manera irregular, tenir una reserva d’aquestes dimensions és exactament el que el sistema necessita.

Tècnicament, el projecte preveu dues fases de construcció, dos nous embassaments en circuit tancat i vuit turbines reversibles que poden funcionar tant com a generadors com com a bombes. Quan hi ha excés d’energia renovable a la xarxa, la central bomba aigua cap amunt. Quan la xarxa necessita energia, l’allibera. Simple en concepte, colossal en execució. La potència instal·lada seria de 3.076 MW, i la inversió superaria els 2.600 milions d’euros.

Per què importa ara

El reconeixement d’ENTSO-E no és només simbòlic. Situar un projecte en aquesta llista facilita l’accés a finançament europeu, agilitza tràmits administratius i, sobretot, envia un senyal clar als inversors que la infraestructura és prioritat continental. En altres paraules, la central de La Fatarella i Flix ha passat de ser un projecte local prometedor a ser una peça reconeguda del trencaclosques energètic europeu.

L’apagada d’abril va ser el recordatori més brutal que el sistema elèctric no és indestructible. La substitució progressiva de centrals de base, nuclears i tèrmiques, per renovables variables deixa la xarxa exposada a desequilibris que cal gestionar en temps real. Una central com aquesta proporciona el que s’anomena capacitat de black start, és a dir, la possibilitat de reiniciar la xarxa des de zero quan tot s’ha apagat. Poques infraestructures poden oferir-ho.

Què canvia per als municipis implicats

La Fatarella i Flix no són dos municipis qualsevol en aquest projecte. Són el territori on s’ubicarien els embassaments i les instal·lacions, i on l’impacte, positiu o no, es notaria de primera mà. La inversió de 2.600 milions d’euros genera inevitablement preguntes sobre ocupació local, impacte paisatgístic, negociació amb les comunitats i retorn econòmic real per als veïns.

Que Europa reconegui el projecte és una bona notícia, però el diable és sempre en els detalls d’execució. Quants llocs de treball es quedaran a la comarca. Com afectarà el territori durant la construcció. Qui negociarà les condicions amb les administracions locals. Aquestes preguntes encara no tenen resposta pública, i és precisament ara, quan el projecte guanya pes institucional, el moment en què els municipis afectats haurien d’asseure’s a la taula amb les cartes ben repartides. El mapa energètic d’Europa podria tenir el seu punt de suport aquí. Que no ho decideixi tot gent de fora.