L’Hospital de Móra d’Ebre acaba de rebre el Premi Avedis Donabedian a la Qualitat 2026, un dels reconeixements més seriosos que existeixen en l’àmbit de la qualitat assistencial a l’estat. No és un premi de façana. És el tipus de guardó que es guanya demostrant que les coses s’han fet diferent, de manera sostinguda i amb resultats mesurables. I en un territori on l’accés als serveis sanitaris sempre ha estat un tema sensible, la notícia té més pes del que sembla a primera vista.

El projecte guardonat es diu «A prop teu per cuidar-te» i el que busca, en essència, és canviar la manera com un hospital tracta les persones que hi ingressen. No com a números d’expedient, sinó com a persones amb nom, amb por, amb necessitat de dormir i de sentir-se acompanyades. Sona obvi, però en la pràctica sanitària no sempre és la norma.

Tres eixos i un canvi de cultura

El model s’articula al voltant de tres eixos. El primer és reforçar la dignitat en l’atenció, que vol dir que cada interacció entre professional i pacient parteix del respecte com a valor central, no com a complement. El segon és cuidar els professionals, perquè difícilment cuides bé els altres si tu mateix et sents esgotat o invisible dins el sistema. El tercer és transformar els entorns físics perquè afavoreixin el benestar, que en un hospital vol dir molt més que posar plantes al passadís.

La gerent de Salut Terres de l’Ebre ho ha dit amb una frase que val la pena retenir: humanitzar no és afegir iniciatives simpàtiques, és transformar la cultura i els processos. I aquesta distinció és clau. Perquè molts hospitals han provat coses puntuals que s’han quedat en res. Aquí, sembla que l’aposta ha estat estructural.

Les iniciatives concretes que marquen la diferència

Entre les accions que recull el projecte, n’hi ha algunes que criden l’atenció per la seva concreció. El programa SueñOn treballa per millorar el descans nocturn dels pacients ingressats, un factor que afecta directament la recuperació i que sovint s’ignora en la dinàmica d’un hospital actiu les 24 hores. La política de contenció zero és potser la mesura més valenta, perquè implica repensar pràctiques molt arrelades i afrontar la resistència que això genera dins el propi equip.

El programa terapèutic d’art i natura completa el quadre. Pot sonar a luxe, però la recerca en salut porta anys dient que l’entorn i l’activitat creativa incideixen en la recuperació. Aplicar-ho en un hospital comarcal de la Ribera d’Ebre, amb els recursos que hi ha, és una aposta que no tothom hauria fet.

Resultats que es noten i una pregunta que queda oberta

Els indicadors avalen el projecte. Han millorat l’experiència del pacient, la satisfacció dels usuaris, el clima professional i diversos paràmetres de recursos humans. Són les dades que justifiquen el premi, però també les que hauria de llegir qualsevol gestor sanitari que encara pensi que la humanització és un extra i no una necessitat.

Per als veïns de la zona que algun dia han hagut d’ingressar a Móra d’Ebre, o que hi han acompanyat un familiar, aquest reconeixement confirma alguna cosa que potser ja intuïen. Que hi ha una manera millor de fer les coses i que, en aquest cas, s’ha decidit tirar endavant. La pregunta que queda és si aquest model podrà mantenir-se i créixer malgrat les pressions estructurals que pateix la sanitat pública. Perquè els premis passen, però les guàrdies de dijous a la nit, no.