Junts per Tortosa ha presentat al·legacions al pressupost municipal per a l’exercici 2026, en un escrit registrat a l’Ajuntament de Tortosa el 27 d’abril. El grup municipal considera que els comptes no reflecteixen la realitat econòmica actual i que poden posar en risc l’estabilitat financera de la institució.

La portaveu del grup, Meritxell Roigé, ha estat contundent en la seva valoració.

“No són ajustats a la realitat, ni en els ingressos ni en les despeses, i poden comprometre l’estabilitat econòmica de l’ajuntament en els propers anys” — Meritxell Roigé, portaveu de Junts per Tortosa

Una de les crítiques més concretes apunta als ingressos pressupostats, que el grup qualifica de clarament sobredimensionats. Les desviacions detectades respecte a les dades reals d’execució de 2025 s’aproximen als 945.000 euros, una xifra que, segons Junts, fa inviable la credibilitat dels comptes si no es corregeix abans de l’aprovació definitiva.

La Llei de Barris i les societats municipals, en el punt de mira

El grup també qüestiona la manera com el pressupost incorpora el finançament de la Llei de Barris. Segons les dades que maneja Junts per Tortosa, la Generalitat assumeix el 83% de la inversió vinculada a aquest programa, mentre que l’Ajuntament només hi aporta el 17%, molt per sota del 40% que li correspondria. Una distribució que, en la seva opinió, distorsiona la imatge real de les finances municipals.

A això s’hi suma la situació de les societats municipals. La majoria van tancar l’exercici 2025 amb pèrdues, entre elles Tortosa Sport, i el pressupost presentat no contempla les aportacions necessàries per garantir-ne la viabilitat econòmica a curt termini. Les societats municipals de Tortosa representen prop de la meitat del pressupost consolidat, amb 48 milions d’euros, i els dos centres hospitalaris de la ciutat, l’Hospital de la Santa Creu de Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre, també van tancar amb pèrdues l’any passat.

Roigé ha volgut subratllar la irresponsabilitat que suposaria aprovar uns comptes desfasats.

“Si aproven el pressupost quatre mesos tard han de tenir en compte la situació econòmica d’ara, no la de l’any passat” — Meritxell Roigé, portaveu de Junts per Tortosa

Junts per Tortosa reclama que el pressupost sigui modificat abans de la seva aprovació definitiva i demana, en paraules del propi grup, un document rigorós, realista i útil per a la ciutat.

L’alcaldessa obre fronts amb Salut, el monument franquista i el debat sobre immigració

Paral·lelament, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha traslladat al Departament de Salut la necessitat de replantejar el model de gestió dels dos hospitals municipals. Lleixà reclama que sigui la pròpia Generalitat qui lideri una reflexió sobre el rol que ha de desenvolupar cadascun dels centres, al·legant la complexitat que suposa gestionar tot l’encàrrec d’activitat del sector públic des de l’àmbit local.

L’alcaldessa també ha fet referència al monument franquista ubicat al riu Ebre i ha demanat al Govern que estigui preparat per retirar-lo tan aviat com el procediment judicial en curs quedi resolt. Sobre seguretat ciutadana, Lleixà ha rebutjat els discursos contra la immigració i ha defensat que Tortosa és una ciutat segura, argumentant que les dades objectives així ho avalen.

Una oficina tècnica per al Pla de Barris i un horitzó electoral per a Lleixà

En clau de futur, l’Ajuntament de Tortosa crearà una oficina tècnica per desplegar el Pla de Barris i Viles durant els pròxims cinc anys, un projecte que va ser el tercer més ben valorat en la convocatòria de la Generalitat. L’estructura tècnica haurà de coordinar les actuacions previstes al llarg d’aquest període en els barris inclosos en el pla.

En l’àmbit polític, Lleixà ha confirmat que vol ser l’alcaldable d’ERC a les eleccions municipals de l’any vinent i ha apuntat que reeditar la coalició progressista amb Movem-PSC és una possibilitat que no descarta. Les tensions al voltant del pressupost marquen, doncs, un inici de curs polític intens a Tortosa, amb el debat econòmic i el futur dels serveis públics municipals com a eixos centrals de la disputa entre govern i oposició.