Les xifres arriben des de Catalunya, però el problema és ben conegut aquí, a les Terres de l’Ebre i a qualsevol racó d’aquest país on les famílies arriben just a final de mes. BonPreuEsclat ha tancat el primer any del seu projecte solidari ‘Una generació amb empenta’ amb una recaptació de 294.093 euros, gairebé vuit vegades l’objectiu inicial que s’havien marcat. No és un titular de relleno. És una xifra que convida a preguntar per què calen iniciatives privades per omplir un buit que hauria de ser cobert d’una altra manera.

Quan les matemàtiques et diuen que no pots pagar el dinar del teu fill

A Catalunya, només el 20,6% de l’alumnat té accés a beca menjador. Posem les xifres sobre la taula sense embuts: el tiquet menjador escolar costa 7,54 euros aquest any, i per a moltes famílies vulnerables això representa fins al 19% dels seus ingressos mensuals. Un de cada tres infants a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, i més de 84.000 nens no poden menjar carn, pollastre o peix de manera regular. No és una estadística llunyana. És el nen de la classe del teu fill que potser no porta carmanyola.

Davant d’aquest escenari, el projecte ha aconseguit garantir 99.352 àpats escolars complets i saludables per a 601 infants de 81 centres públics i concertats. Són nens d’educació infantil i primària que, gràcies a això, han pogut dinar calent durant el curs. Petit en escala global, enorme en impacte individual.

Com es finança una solidaritat que no depèn d’un sol gest

El que fa interessant aquest model no és la xifra final, sinó com s’hi ha arribat. La recaptació no ve d’un únic gran donant ni d’una campanya puntual de Nadal. Els fons provenen dels beneficis dels pacs antimalbaratament de fleca, de l’arrodoniment solidari que els clients fan a caixa i d’esdeveniments comunitaris com l’Arrossada Solidària. És a dir, de molts petits gestos quotidians que, sumats, acaben sent 294.000 euros. Una lògica que qualsevol veí d’aquí entén perfectament.

Que una part dels diners surti de combatre el malbaratament alimentari no és un detall menor. Parla d’una coherència interna que sovint brilla per la seva absència en iniciatives similars. Menys pa llençat, més nens que dinen. Difícil discutir la lògica.

L’Arrossada Solidària, un format que creix

Si la primera edició va servir per demostrar que el model funcionava, la segona apuja l’aposta. La II Arrossada Solidària es celebrarà el 31 de maig de 2026 a Cervelló, amb concerts en directe i entrades a 25 euros per a adults i 12 euros per a infants. Un format festiu que converteix la solidaritat en una tarda que la gent vol viure, no en una obligació moral.

La fórmula té sentit. No demanar sacrifici sinó experiència. Que la gent pagui una entrada i s’ho passi bé, i que de retruc uns quants centenars d’infants puguin dinar a l’escola. Si el primer any van triplicar l’objectiu, la pregunta és fins on pot arribar el segon. Les expectatives estan posades ben amunt.

Un mirall incòmode per als que han de garantir el dret a l’alimentació

Cal celebrar que una empresa privada mou fitxa i obté resultats concrets. Però que el 79,4% de l’alumnat català no tingui accés a beca menjador hauria de ser una emergència política, no el camp de joc de la filantropia corporativa. El projecte obre una finestra als que pateixen en silenci i, de passada, recorda que el problema és estructural i que les beques menjador no haurien de dependre de si un client arrodoneix el seu tiquet de la compra.

Mentrestant, 601 infants més han acabat el curs amb el plat ple. I això, sigui com sigui, compta.