La directora catalana Carla Simón, la mateixa que va guanyar el Goya a Millor Direcció Novel i que va posar Alcarràs al mapa mundial, ara posa els ulls a les Terres de l’Ebre. El seu nou projecte cinematogràfic necessita cares locals, famílies reals, gent amb arrels al territori. I paga per tenir-les.
Corbera d’Ebre, epicentre del rodatge
La data ja està marcada al calendari. El 30 d’abril, Corbera d’Ebre acollirà la jornada principal de rodatge, amb escenes addicionals previstes al delta de l’Ebre. No és casualitat que es triï aquest territori. La pel·lícula busca una autenticitat que difícilment es fabrica en un plató, i aquí el paisatge i la gent ho donen sol. Corbera, amb tot el que arrossega de memòria col·lectiva i identitat, no és un decorat qualsevol.
El film està protagonitzat per Rocío Molina i Carmela Greco, dues de les figures més reconegudes del flamenc contemporani. Que una producció d’aquest calibre recali a la Terra Alta i al Delta diu alguna cosa sobre com el cinema d’autor mira cada vegada més cap als marges del país, on la vida té textures que les ciutats ja no poden oferir.
Qui busquen i per a què
El perfil que es demana és concret. Es busquen famílies amb diverses generacions, pares, avis i fills, d’entre 40 i 70 anys, vinculades al sector agrari de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Gent del camp, en definitiva. Persones que sàpiguen com s’aguanta una aixada o com s’explica la collita d’una temporada dolenta. No cal ser actor ni actriu. Cal ser real.
A més, la producció també recluta representants de la comunitat gitana per a la mateixa pel·lícula. Dos perfils molt diferents, però que en conjunt dibuixen una voluntat clara de treballar amb la diversitat humana que ja existeix al territori, sense inventar-se res. És una aposta que no sempre es veu en produccions de gran format, i val la pena remarcar-ho.
Remunerat i compatible amb ajudes
Aquí hi ha un detall que importa i que de vegades es perd entre la brillantor del nom de la directora. La feina com a figurant és remunerada i inclou afiliació a la Seguretat Social. Això vol dir que és compatible amb la prestació d’atur i amb la pensió. Per a molta gent del territori, no és un detall menor. Participar en un rodatge sense perdre drets és una condició que, en altres produccions, no sempre es garanteix amb tanta claredat.
Els interessats han de registrar-se a través d’un formulari en línia que demana una fotografia i un vídeo de presentació. Res extraordinari. Prou per presentar-se tal com s’és, que és exactament el que es busca.
Més que una oportunitat puntual
Que Carla Simón torni a apostar per territoris rurals i per cares que no surten als catàlegs d’actors professionals no és una moda. És un mètode. Amb Alcarràs ja va demostrar que el cinema de proximitat pot arribar als festivals més exigents del món sense trair la gent que retrata. Ara, amb un projecte centrat en el flamenc i amb dos noms del nivell de Molina i Greco, la pregunta que queda a l’aire és quina història acabarà teixint amb tot plegat.
Mentrestant, si tens entre 40 i 70 anys, vius a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre, treballes o has treballat al camp, o formes part de la comunitat gitana de la zona, potser val la pena emplenar aquell formulari. El cinema, de tant en tant, truca a la porta. No sempre ho fa dues vegades.
