Dos territoris, dues intervencions i un denominador comú: diners europeus per refer el que dècades de deixadesa, ús intensiu i temporals han anat deteriorant. Al delta de l’Ebre i a l’Ametlla de Mar, el paisatge canviarà en els propers mesos gràcies a projectes que porten anys esperant finançament i voluntat política suficients per tirar endavant.

La bassa de les Olles, quatre dècades d’espera

Qui conegui el Delta sap que la bassa de les Olles fa temps que no és el que hauria de ser. Ara, per fi, comencen les obres de recuperació ambiental d’aquest espai singular, una actuació esperada des de fa quaranta anys i que ara es fa possible gràcies a 1,4 milions d’euros dels fons Next Generation de la Unió Europea. El problema és conegut però no per això menys greu: la bassa acumula fins a quaranta centímetres de sediments procedents dels arrossars veïns, amb tot el que això arrossega, fertilitzants i fitosanitaris inclosos. L’ecosistema s’ha anat ofegant lentament.

Les obres contemplen la retirada d’aquests sediments, la creació de desaigües interior i perimetral, tres motes de terra i comportes per regular el flux d’aigua cap al mar. Una intervenció quirúrgica sobre un espai que necessitava, d’una vegada, mans a l’obra. El Parc Natural confirma que els sediments extrets es podran reutilitzar en terres de conreu o altres usos, cosa que no és un detall menor en un territori on la terra té valor. Les obres han de finalitzar a finals de juny de 2026, i l’objectiu és restaurar els hàbitats autòctons i recuperar activitats tradicionals com la caça i la pesca, millorant la connectivitat ecològica d’un delta que ja té prou pressions a sobre.

L’Ametlla de Mar posa tanques a les dunes, i no és per tancar res

A l’Ametlla de Mar, la batalla és contra els temporals de llevant, el trepig continuat i les espècies invasores que han deixat els sistemes dunars de cinc platges del municipi en un estat de conservació precari. El projecte Platges sostenibles, emmarcat en el Pla de Sostenibilitat Turística del municipi i finançat també amb fons europeus, té un pressupost de 150.000 euros i actuarà a Sant Jordi d’Alfama, Estany Tort, cala Forn, cala Calafató i cala lo Ribellet.

Les actuacions inclouen eliminació d’espècies invasores, delimitació amb tanques, cartells informatius, pantalles de retenció de sorra i revegetació amb espècies autòctones. L’execució recau en una empresa especialitzada en divulgació marina, amb la col·laboració de la Direcció General de Costes. La pregunta que es fan molts veïns és si les tanques i els cartells seran suficients per canviar hàbits consolidats durant temporades. El projecte aposta per la sensibilització, però el repte real és convèncer el visitant d’estiu que les dunes no són un camí dret a la platja. Compatibilitzar turisme i conservació és una equació que al litoral tarragoní sempre ha tingut solucions incòmodes.

Dos projectes, un mateix missatge

Que la bassa de les Olles i les dunes de l’Ametlla coincideixin en el focus mediàtic no és casualitat. Tots dos projectes reflecteixen una dinàmica que s’ha tornat habitual: sense finançament europeu, bona part de les intervencions ambientals al territori simplement no existirien. Els ajuntaments i els parcs naturals rarament tenen marge pressupostari per absorbir actuacions d’aquesta envergadura, i les administracions autonòmica i estatal no sempre arriben a temps.

El resultat pràctic per als residents és tangible. Millors espais naturals, ecosistemes més resilients i, en el cas del Delta, la possibilitat de recuperar usos tradicionals que la colmatació havia fet inviables. No és poca cosa. Ara falta veure si les obres compleixen terminis i si, un cop acabades, hi ha voluntat real de mantenir el que s’haurà recuperat amb esforç i diners públics. Perquè restaurar és una cosa, i conservar, una altra de ben diferent.