Després d’anys de reivindicació veïnal, la Diputació de Tarragona ha posat en marxa les obres de condicionament de la carretera T-2021, el tram de 10 quilòmetres que connecta la Ràpita amb Poble Nou del Delta i que durant massa temps ha estat coneguda, no sense motiu, com «la carretera de la vergonya». La inversió és de 14,9 milions d’euros, amb una durada prevista de dos anys i finançament parcial de 3 milions procedents de fons FEDER 2021-2027 dins del Projecte d’Actuació Integrat Delta de l’Ebre.

No és poca cosa. Una carretera estreta, mal condicionada i perillosa que afecta veïns, pagesos, empreses aquícoles, turistes, l’IRTA i les Salines finalment veurà com se li donen uns quants metres d’amplada. De 5,30 metres actuals, la via passarà a tenir entre 7 i 8 metres. Sona a detall tècnic, però per a qui hi circula cada dia és la diferència entre passar amb el cor en un puny o no.

Una reforma que va més enllà de l’asfalt

Les obres no es limitaran a eixamplar la calçada. Està prevista la construcció de dues rotondes, una a la Ràpita a la intersecció amb la TV-3408 i una altra a Poble Nou del Delta a l’accés pels Pins. També es milloraran interseccions, s’habilitaran itineraris per a vianants i ciclistes i es condicionaran els accessos a camins agrícoles i sistemes de reg. A la primera fase, a més, s’instal·larà una nova canonada d’aigua potable de dos quilòmetres a Poble Nou del Delta.

Una reforma, doncs, que pensa en qui hi viu i hi treballa, no només en qui hi passa de llarg. I aquí és on la transformació recorda, en petit, el que ja s’ha fet a l’Aldea, on la desviació de la N-340 ha permès recuperar l’espai urbà, cosir barris separats i revitalitzar el comerç de proximitat. Quan una via deixa de ser una barrera, un municipi respira diferent.

El ritme de l’arròs mana

Les obres s’adaptaran al calendari arrossaire, perquè aquí les màquines no passen per davant del camp. Durant la campanya de collita, la carretera mantindrà restriccions mínimes amb la velocitat reduïda a 50 km/h per seguretat. Els talls de trànsit i la maquinaria pesant arribaran a la tardor, quan finalitzi la sega. Una decisió que demostra que, de vegades, qui planifica les obres sap on és.

Per als moments de tall, s’habilitaran itineraris alternatius senyalitzats, coordinats amb els ajuntaments, per garantir l’accés a la població i als propietaris de finques. Iris Castell, diputada delegada d’Infraestructures, ha valorat com a «molt positiva» la resposta veïnal després de dues assemblees informatives sobre les afectacions.

La Plataforma celebra però vol més detalls

La Plataforma de la Carretera de la Vergonya veu amb bons ulls l’inici de les obres, però no s’acontenta amb els anuncis. Reclama més informació sobre les fases i els trams concrets afectats. Una postura lògica per a un col·lectiu que ha hagut d’empènyer durant anys per arribar fins aquí. Celebrar sense baixar la guàrdia és, sovint, l’única manera de garantir que les coses es facin bé.

El context és rellevant perquè les obres no afecten només els pagesos. Negocis turístics, empreses aquícoles, l’IRTA i les Salines també en sortiran tocats durant els mesos d’intervenció. Que la informació sigui clara i accessible no és un caprici, és una necessitat real per a molta gent que hi té el negoci o el mitjà de vida. Les assemblees informatives han estat un bon primer pas, però en dos anys de feina hi haurà molts moments per mantenir el diàleg obert.

L’Aldea, un mirall del que pot venir

Mentrestant, a l’Aldea, el canvi ja és visible i palpable. La reurbanització de l’antiga via de pas de la N-340 ha deixat voreres àmplies, carrils bici i zones verdes on abans hi havia soroll, contaminació i cotxes. El comerç s’ha adaptat cap a un model de proximitat i els barris que durant dècades estaven separats ara es comuniquen millor.

Ara s’anuncia que hi haurà noves actuacions per adequar dos trams més de l’avinguda Catalunya, consolidant una transformació urbana que ja no té marxa enrere. Dos municipis, dues carreteres, una mateixa lògica: quan l’administració aposta per les persones per davant dels vehicles, els pobles guanyen. La pregunta és sempre quant de temps cal esperar perquè passi.