Tortosa torna a mirar de cara una de les pàgines més negres de la seva història. L’Institut Dertosa organitza una nova edició de la Setmana de la Memòria Històrica, un cicle d’activitats pedagògiques, culturals i de recerca que gira al voltant d’una data concreta i demolidora: el 15 d’abril de 1938, quan l’aviació franquista va convertir el centre de la ciutat en runes i va matar centenars de civils en qüestió d’hores.
No és una commemoració qualsevol. Tortosa és considerada la Gernika catalana, i no és un títol que s’hagi guanyat per casualitat. L’escala de la destrucció, la brutalitat de l’atac contra població civil i la manera com la ciutat va quedar marcada per dècades ho expliquen tot. Que avui encara calgui explicar-ho als joves diu alguna cosa sobre com hem gestionat la memòria col·lectiva.
Els carrers com a aula
Una de les propostes que més criden l’atenció és la cursa d’orientació titulada La Tortosa bombardejada pel franquisme. La idea és senzilla i efectiva: transformar els carrers en espai d’aprenentatge, fer que els participants es moguin per la ciutat amb els ulls oberts i la història als peus. No és una visita guiada convencional, és una manera d’activar el cos i el cap al mateix temps.
Complementant aquesta activitat, la ruta memorial Tortosa, la Gernika catalana permetrà aprofundir en els detalls dels bombardejos i en el llarg procés de reconstrucció que va seguir, una reconstrucció que, val la pena recordar, es va fer sota la dictadura i amb una narrativa oficial que mirava cap a una altra banda. Recórrer aquests espais avui té un valor diferent que llegir un manual.
Literatura, resistència i guerrilla
La setmana inclou també la presentació de l’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci, dedicada a un dels escriptors catalans que va testimoniar en primera persona l’horror dels camps de concentració nazis. La literatura com a acte de resistència, la paraula com a eina per no deixar que l’oblit guanyi la partida. En un moment en què el debat sobre la memòria democràtica continua sent políticament incòmode per a alguns, rescatar figures com Amat-Piniella no és un gest nostàlgic, és un posicionament.
La xerrada La resistència guerrillera contra Franco, a càrrec de Joan Boada de l’Amical de Guerrillers de Catalunya, tanca el programa amb un tema que sovint queda en segon pla en els relats de la postguerra. Els maquis, els homes i dones que van continuar lluitant quan molts ja havien renunciat, mereixen un lloc en la memòria col·lectiva que rarament se’ls ha concedit. Que sigui a Tortosa on se’n parli no és casual.
Educar amb criteri, no només amb dates
Darrere de tot el programa hi ha un objectiu que val la pena subratllar: educar en valors democràtics i esperit crític a través de la història local. No es tracta de recitar fets i xifres, sinó de connectar el que va passar aquí, en aquests mateixos carrers, amb el present. Que els joves de Tortosa entenguin per què la seva ciutat es diu la Gernika catalana és molt més que una lliçó d’història.
La memòria no es conserva sola, necessita qui la cuidi, qui la expliqui i qui se la faci seva. La Setmana de la Memòria Històrica de l’Institut Dertosa és, en aquest sentit, un dels exercicis cívics més seriosos que es fan cada any a la comarca. Que continuï sent necessari, vuitanta anys després, és una reflexió que cadascú ha de fer pel seu compte.
